Així de cop

El poema és la mala llet
o l´extasi o el deliri
són estrelletes al cel
de la història i els drapaires
i la cultura es la màscara
dels surrealistes disfressats
de monjos i en Frank Zappa
és el porter del convent
i en malatesta i l´arnau de vilanova
toquen amb
la increible string band
i l´Allan Ginsberg i en Rimbaud
s´emborratxen amb absenta
i és la careta- les enciclopèdies
dels vés a saber quants
fundadors de religions
i dels marcians i del sexe
i del meu estómac
i del celobert de casa
i de la destrucció del sol
i de l´anònim transformista
de meravelles i tot això
i la vida que som capaços
d´imaginar i no de viure

sisa

El Bareu, mai morirà?

Pols de rial, parets de vinyes i hortes, les hortes rialleres de la costa, florides com un jardí

(S. Espriu, Laia)

Finalment, les tanques que impedien el pas han estat aixecades, l´enllumenat públic s´encén durant la nit i d´una manera molt tímida els primers propietaris van ocupant allò que van adquirir en el seu dia; són pocs, cosa que indica que s´han venut pocs pisos amb això de la bombolla o bé que els compradors practiquen l´esport nacional d´aquest país, l´especulació immobiliària.
El barri del Bareu comença a prendre vida. Els nouvinguts es faran seu el barri i poc a poc s´anirà perdent la percepció d´allò que en el seu temps havia estat un rial.
Avui, el rial està encaixonat i degradat a gairebé el rang de clavaguera. Els marges són ara escolleres i d´entre els blocs granítics, les males herbes prenen protagonisme i substitueixen als esplendids alocs. Les fèrtils hortes de banda i banda de la llera ara són flamants blocs de pisos amb les seves zones ajardinades.


Del rial del Bareu només en resta el record, aquelles pasejades als capvespres d´estiu sota l´arc de mig punt que formen els canyars, els vols de les orenetes i dels abellarols tot indicant la l´arribada del bon temps, el cant de les granotes als safereigos de Can Triter o de Can Vilanova, Les hortes primerenques, els magnifics alocs,...
El trànsit, els comerços i en definitiva els nous bareuencs pendran ara el protagonisme i segur que d´aquí uns anys es preguntaran sobre el nom de barri, talment com ha passat al barri de Les Doedes. I es que la nostra societat pateix una mena d´ Alzheimer col.lectiu sobre el que havia estat aquest territori en un temps passat.
Ara em passa pel cap una pintada barruera que durant un temps va ser al carrer de la Parera i on es llegia: "El Bareu mai morirà, orgull de classe obrera" i em pregunto si això es veritat i que hem guanyat amb tot plegat.

Alguers al maresme

Posidònia va ser la filla de Posidó, déu grec dels oceans. També sota aquest nom es coneix una planta amb flor típica dels fons sorrencs ben conservats de la conca mediterrània Posidonia oceanica, anomenada de manera comuna, i segons la regió com a "alga dels vidriers" ( perquè era usada per aquest gremi per protegir les peces de vidre dels cops), "altina"," sapa" (i es que al maresme, els pescadors anomenen sapes a aquesta planta) o fins hi tot "posidònia" (la catalanització del nom genèneric llatí).


Al Maresme, malgrat la pressió que pateix la franja litoral, ha aguantat força bé, sobretot per la protecció que ha trobat en les barres litorals paral.leles a la costa i que han impedit la seva destrucció per part de la pesca il.legal i per aquesta mania tant maresmenca que es el regenerar les platges.
Els mal anomenats alguers, són herbassars de posidònia, que formen veritables prats submarins a poca fondaria (entre els 10 i els 30 m). Davant de Mataró, entre la riera d´Argentona i fins aproximadament el port balís es troba "l´alguer de mataró", el més ben conservat de la comarca amb una superficie total al voltant de les 400 Ha.
Posidònia, a l´igual que la resta de vegetals superiors i a diferència de les algues, té veritables arrels, tiges i fulles. A més a més desenvolupa flor i fruit.

Aquest estiu: caiquejant per la costa brava en els seus 100 anys

Caiquejant per Sinera

Caiquejant per Blanes

Després d´un juliol mogut meteorològicament parlant, sobretot per les garbinades. Ha arribat un agost dominat per les calmes. L´estat de la mar la gran majoria de dies ha estat l´ideal per a la pràctica del kayak. Així aprofitant el mes de vacances hem agafat les piragües i ens hem proposat de fer sortides al llarg de tota la Costa Brava; es a dir, la marina de la selva i de l´Empordà i la costa vermella. Així la costa Brava com a unitat paisatgística comença a Blanes i acaba a Cotlliure, i es que de fronteres administratives el paisatge no hi entén.

La Foradada

Caiquejant per Lloret

Hem navegat per Blanes, per Lloret, per Tossa, per Sant Feliu, per Palamós, per Palafrugell, per Llançà, per ... Els dies de més vent hem canviat les piragües per les bicicletes i finalment hem arribat a la badia de Cotlliure.

caiquejant pel Port de la Selva

Ha estat el nostre particular homenatge als 100 anys de la seva denominació. A més, per arrodonir el tribut, m´he passat el mes rellegint l´extraordinària guia de la Costa Brava d´en Josep Pla i intentant fer coincidir els trams navegats amb la lectura de l´indret. Fins hi tot algun dia he carregat la guia a la canoa i des de la platja estant he repassat la visió que Pla tenia de l´indret en qüestió. A l´hora de contrastar les seves descripcions amb l´actual paisatge es molt fàcil adonar-se que certament hem perdut molt, però, si més no des d´un kayak estant, encare queden racons increïbles: passos estrets on cap altra embarcació hi pot accedir, platges solitàries (algunes no tant, especialment si les barques hi poden fondejar), pobles amb essència marinera (sobretot si són vistos del del mar), coves que havien estat la delícia dels contrabandistes, refugis de pescadors; ara mig enrunats, caps altius coronats per esvelts fars. Es a dir, la Costa Brava en tota la seva essència.

refugi de Cala Prona

De, “Arenys n´hi h a un” a “tots som Arenys de munt”

De històric es pot qualificar el que ha passat avui 13 de setembre a Arenys de munt. Un munt de persones de totes condicions s´han manifestat de forma pacífica, rebutjant d´una banda, la manifestació feixista “convocada” per l´estat espanyol, que amb prou feines ha aplegat un centenar de fatxes( la gran majoria jubilats) i d´altra s´ha volgut donar a suport a la iniciativa del MAPA, a la moció de les CUP, a la resolució del ple municipal i en definitiva a tots els ciutadans d´Arenys de munt.

Al bell mig de la llera de la riera ha quedat palesa d´una forma molt clara l´allunyament, cada vegada més gran entre els partits polítics (si estiguéssim al país basc, en diríem “democràtics”) de la ciutadania. Està molt clara la posició de partits com el PP, però la consulta no vinculant d´Arenys de munt ha servit perquè “quedessin retratats” alguns dels “grans”. Les declaracions que han fet aquests dies destacades personalitats d´aquests partits no tenen desperdici i seria bo aplegar-les en el “gran llibre dels disbarats.”

En el marc fantàstic de la saulonenca riera de Sobirans, l´última del Maresme. El 13-S ha estat una jornada cívica, festiva i de retrobament. L´inici d´una força que no es podrà aturar i que segur que, a traves d´iniciatives ciutadanes anirà quallant a la resta de municipis dels països catalans, d´Euskadi, de Galícia, d´...

Propera estació; Arenys de munt

La Independència s´ha començat a construir

veure totes le fotos

nou de nou de nou: la festa de la nou

Eps, La festa de la nou al carrer nou (Projecte coordinat per M. Àngels Ballbé, JM Calleja, Neil Harbisson, Albert Ibanyez i Moon Ribas, en el qual intervindran 99 artistes al voltant d’una nou).

Nouranta-nou nouradors que noustraran la seva nou al carrer nou número nou de nou a nou el dia nou del nou del dos mil nou.

Actuació de Pau Riba a les nou i nou del vespre amb el més nou.

D´Arenys n´hi ha un

Diu una dita popular: "D´arenys n´hi ha un..."
A veure si la frase que porta de titol aquest post es certa i els polítics d´Arenys de mar es posen les piles per a organitzar també un referendum per a la independencia.
Sinó haqurem d´esriure la resta "...i és arenys de munt".