L´illa d´enlloc

A veses tengo malos pensamientos

2011-12-31T04:52:00.000-08:00

Eh!, Us pensaveu que ja no m´en recordava dels dos fills de puta.

Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)

En Sergi

2011-12-08T12:16:00.000-08:00

"per cada inici hi ha una raó"

Personalment no el conec, es més, m´en assebnto de la seva aventura gairebé quan està apunt de finalitzar-la. Així, sense fer remor, pasant de puntetes per davant dels nostres nassos.
L´onze de juny, en Sergi surt d´Argelers de la marenda per a fer una travessa en kayak per la costa brava i el litoral català. En Sergi es un confès enamorat de la Costa Brava i aquesta travessa en vol ser un homenatge.
En Sergi no és cap kayakista expert per afrontar aquesta singladura en solitari, porta un equipament bàsic, lluny dels luxosos kayaks, dels trajes secs i d´altres complements carísssims amb els que els kayakistes es farceixen. Si m´ho permeteu, va equipat "made in dectahlon". El kayak del Sergi no es un Nigel Denis, ni un Valley, ni un PH, es més, no es ni de fibra de carboni ni de tant sols de fibre de vidre. En Sergi porta una kayak de polietilè, allò que qualsevol empresa de lloguer ens donaria si acreditem uns mínims coneixements (saber nedar?)
D´experiència en té molt poca, no té ni títols, ni cursos tècnics d´aquells que serveixen per penjar el diploma al despatx i fardar ensenayant el carnet. No té cap mena de preparació tècnica ni mai havia fet un viatge en solitari. Tampoc es de cap club de piragüísme ni compta amb cap suport en terra ni cap sponsor.
Poc a poc creua l´Ebre, es troba davant les costes de Castelló. No és fins arribar a Alacant que la premsa local s´en fa ressò. En aquest punt, en Sergi pensa en arribar fins a l´Atlàntic i sense adonar-se comença a remontar la costa de Portugal. Vol portar-li uns pensaments a la seva germana que viu a Donosti. En aquest país, el forum de kayak de mar per internet començen a treure fum al puiblicar noticies de nostre heroi i l´efecte s´encomana al fòrum gallec i a l´espanyol. A partir d´aquest moment els kayakistes del cantàbric comencen a contactar amb en Sergi li li donen suport.
En Sergi va arribar ahir 8 de desembre a la platja de la Concha de Donosti, dos dies abans li escriu finalment la carta a la seva germana.
Sergi, aquí va un petó per a tú ;)

Montnegre (més)

2011-11-23T12:42:00.001-08:00

Montnegre espès de tot el que t’hi he vist!
Els boscos creixen sense sembra ni conreu,
sense aclarides de fa qui sap els anys,
redaurats cada tarda amb un llambre.
Quantes passes he de fer, quantes,
per no sentir-me la veu!

(Perajaume)

Records de rem (temporada11)

2011-11-15T01:39:00.000-08:00

Records de la temporada 2011 de llagut català. Rem Arenys Campió de Lliga i campió de Catalunya.

Hem fet el cim!!! (comarcal)

2011-10-25T12:15:00.000-07:00

Hem fet el cim!!!

Feia temps que tenia la juguesca amb l´Àngel de trobar el punt més alt de la comarca, el Turó d´en Vives a la serra del Montnegre.

D´entrada jo sempre havia cregut que el punt més elevat era el Turó Gros i per això en aquest indret s´hi va instal.lar "la telefonista", majestuosa talaia de guaita que presideix la serralada. Avui, amb modernes medicions més precisses, sembla que el turó d´en Vives guanya per uns centímetres al Turó Gros i a més, aquest per uns pocs metres, es troba al Vallès Oriental.

Havia passat multitud de vegades pel petit corriol que mena fins dalt el cim però la densa vegetació que ocupa la part alta del Montnegre sempre m´havia frustrat els intents. Tenia clar cap a la zona on havia d´anar però mai havia aconseguit arribar fins a dalt.

Ara fa uns dies passant per les obagues del Montnegre ens vam aturar en un petiit pla amb uns freixes extraordinàris. Aquesta troballa, la localització d´aquest pla a "l´alpina" i les darreres indicacions de l´Àngel van ser determinanats.

Així doncs aprofitant una sortida matinera en bicicleta vam recorrer la carena fins arribar al corriol i d´aquí a dalt del punt més elevat de la comarca. Signatures de rigor en el llibre de visites i un nou repte cap a l´Ângel, es tracta de trobar la Font de Llora, molt propera a aquest indre i avui totalment perduda entre la vegetació.

Foto-Kayak

2011-10-11T13:09:00.001-07:00

He presentat el concurs foto-kayak aquetes tres fotografies. Se que amb la meva modesta càmera compacta poc tinc a fer amb tots aquells que fotografien en reflex. La qüestió és participar i difondre el caiac de mar arreu.

Ens veiem en el mar

far

proa

a punt

Cala Trons

2011-09-26T01:08:00.000-07:00

El terme de Lloret té racons màgics, un d´ells la caleta d´en Trons. Avui amb un sorral molt minso degut a que la propietat de terreny s´ha apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja.

Que n´es punta molt sortida
que depura decidia
del llevant els cops més bons,
defensant eixa platgeta
tant bonica i petiteta
que es sa caleta d´en Trons

Una cala, molt senyora,
on t´hi trobes bé a tothora
embaumada per olors fins,
que et porten les ginesteres
que creixen per ses voreres
i també milers de pins

(Sebastià Gallart i Ribot)

Cambrils: Final de trajecte

2011-09-19T00:04:00.000-07:00

els campions de Catalunya

Aquest cap de setmana a Cambrils acabem la temporada de rem. Després d´una lliga perfecta defensant la primera posició des de la primera jornada, la cirereta del pastís seria el doblet: lliga i campionat de Catalunya. La gesta es possible però els nostres principals contrincants (Baix a mar, Vent d´estrop , Natació,...) ens ho posarien difícil. Ara, amb una competició de dos dies voldrien aconseguir un primer lloc i cloure la temporada amb èxit.

El tret de sortida del campionat va ser la reunió de delegats on es fa el sorteig de les diverses mànegues. Aquesta vegada havíem tingut sort. A la primera eliminatòria competíem amb Amposta, Betulo i Pescadors. Només aquests darrers, si tenien bon dia, ens ho podien posar difícil.

A les dues en punt ja estàvem a l´aigua. El primer es classificava directament per la final, la resta hauria d´anar a les repesques de la tarda. Sortíem com a favorits i els pronòstics es van complir, vam fer una molt bona regata i després de la primera ciavoga cap dels nostres rivals va tenir opció d´atrapar-nos. A l´altre eliminatòria de la categoria, els amfitrions es van imposar amb un temps que ens va deixar clar que guanyar el campionat seria complicat.

Acabades les repesques la final va quedar composta per: Baix a mar, Vent d´estrop, Rem Arenys i un sorprenent Pescadors que va deixar a fora al Natació.

Les previsions per a diumenge eren de fort mestral (20 nusos). Afortunadament, el mestral a Cambrils bufa des de Terra i no aixeca onada arran de platja, sinó amb la ventada que s´esperava, no s´hagués pogut celebrar la competició. Les previsions es van complir i a les 10 del matí, mentre fèiem l´escalfament el mestral ja havia entrat amb tota la seva força. Palejar amb aquell vent va ser màgic, els esquitxos ens deixaren xops i la combinació vent i aigua van fer un entrenament molt mariner. Sempre hem reivindicat el llagut com a una embarcació de mar i ara teníem oportunitat de demostrar-ho.
Amb aquella força el carrer de fora era el pitjor, en aquest cas va correspondre a Torredembarra, mentre que el millor era el que es trobava més a terra que va tocar als Pescadors de Lloret. Nosaltres i Cambrils, els principals favorits, ens repartíem el centre del camp. La sortida havia de ser acústica i mentre esperàvem els só de la botzina, l´estàrter va baixar la bandera, aquest fet ens va agafar per sorpresa a tots que vam sortir malament. El primer llarg va ser molt igualat entre els quatre, en sortir de ciavoga es començava a veure que la regata seria cosa de dos: Vent d´estrop i nosaltres. Els dos llargs següents van ser un frec a frec entre els dos equips. En sortir de la darrera ciavoga, prenem un cert avantatge que durant el darrer llarg anem consolidant. Cada vegada faltava menys, el timoner ens indica les 20 darreres vogades a l´hora que va cridant completament foll; Sou els millors, sou els millors!!. Entrem a la línia d´arribada enmig d´un èxtasis col.lectiu. Ho havíem fet, ja érem els campions de Catalunya.

els temps de la final

Bon viatge, Ia

2011-09-15T13:10:00.000-07:00

Ahir ens va deixar Ia Clua. Un referent de rock catala dels inicis dels setanta. Ia va formar part de molts projectes de molts dels músics del progressisme. La seva col.laboració amb Jordi Batiste amb el duet Ia i Batiste es pot-ser el més conegut. Els seus dos grans treballs: un gran dia i chichonera´s cat formen part del meu particular cançoner galàctic.

Ara que volien rememorar els 50 anys del grup, el Batiste s´ha quedat sense l´Ia.

Brindo per tú, Ia, amb Sifons de Martorell,... S. L.

Vinyes verdes?

2011-09-12T13:44:00.000-07:00

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

Doncs, no

2011-09-12T13:37:00.000-07:00

Plourà. L´àvia Muntala
desa el sol a l´armari
del mal temps, entre puntes
de mantellina fetes
per ditets de Sinera.
Algun ocell voldria
penetrar les difícils
presons de llum. Contemplo
serens xiprers a l´ample
jardí del meu silenci.
Passen dofins pels límits
d´aquesta mar antiga

CEMENTIRI DE SINERA VIII

Flipant en colors

2011-09-10T13:55:00.000-07:00

Lloret: Darrera parada

2011-09-03T07:09:00.000-07:00

Tripulació de LLoret: (a dalt) Albert, Jaume, Josep,Jordi C, Joan, Quim (asseguts) Marc, Jordi R, Manel

La regata de Lloret (4/09) s´ha convertit després de l´anulació de la de Roses en la darrera de la 9a lliga Catalana de llagut. A priori ho teniem tot a favor per a ser campions. Calia però, vogar i no perdre els tres punts de avantatge que tenim respecte el segon classificat (vent d´estrop de Cambrils). Tan sols calia fer una bona crono, sense errors, que ens permetés entrar en la final A.

Teniem el handicap (suposso que igual que els altres clubs) que durant el mes d´agost, ara un, ara un altre, anavem de vacances amb les nostres families. La tripulació la teniem per a Lloret però al llarg de tot el mes no vam poder fer cap entrenament tot l´equip junt. Es una bojeria el calendari que s´ens imposa any si any també per part de la FCR, si volen convertir el llagut en un esport de costellada, ho estant aconseguint.

Puntuals a Sa Caleta, per tenir temps de descarregar i de fer un bon escalfament i amb els nervis lògics per ser conscients de que el que podiem fer era històric car feia més de 10 any que ho estavem perseguint. Quan mantens un mateix equip al llarg de molts anys, tard o d´hora s´obtenen resultats i això era el que estavem a punt de fer.

Cambrils, el nostre principal rival, venia amb un equip molt rejovenit que res tenia a veure amb el que va començar la lliga, a l´igual que el Natació Badalona. Els primers intentarien fer-ho bé i esperar la nostra errada, els badalonins, volien anar marcant terreny de cara al campionat de catalunya.

Vam sortir tercers i molt concentrats de la crono per darrera de Cambrils i Badalona. Vam vogar amb la màxima potència. Els dos llargs, a causa del poc entrenament que duiem, s´ens van fer llarguissims, la ciavoga, on podiem perdre-ho tot, la vam fer molt correcta, només calia retornar a la línia de arriba.
La sensació un cop acabada la primera prova era que malgrat estar esgotats, res feia pensar que no poguessim accedir a la final A. Els resultats ho corroboren i segona posició per a nosaltres per darrera d´un inesperat Torredembarra. Ja ho haviem fet!!!!! Només calia disfrurat de la darrera final A de la temporada i fer-ho el màxim de bé.

La regata, evidentment, va ser la més tranquila de totes, vam sortir molt bé i al llarg des 4 llargs vam anar marcant el territori. Dominavem la regata però teniem a tocar Cambrils i Badalona. Les tres ciavogues les vam fer perfectes i finalment vam arrodonir la jornada amb una nova primera posició.

Al final, es clar, celebració amb confetti i cava com uns autèntics campions.

Classificació final lliga LLagut

Amb aquest resultat a Lloret vam deixar clar que no en tenim prou amb la primera posició en la lliga, que aquest any voliem el "doblet". Tornar a guanyar al Campionat de Catalunya (17-18/09) serà complicat però ho intentarem.
Cambrils, que juga a casa, Badalona, que cada cop el tenim més a prop, Torredembarra, que sempre són una sorpressa i Pescadors que es voldran refer amb un bon resultat, segur que ens ho possen dificil.

Britany kayak Festival

2011-08-23T13:44:00.000-07:00

Un cop a casa, i amb els pòsits ja ben sedimentats, es el moment de fer valoració del Festival de Kayak a la Bretanya.
D´entrada, el meu bateig en una zona de marees i fortes corrents i en segon lloc el fet de que l´Stella també en volgués prendre part.
Primer, un xic espantats, haviem de demostrar a la SNSM que els kayakistes que participavem a la trobada erem responsables i coneixiem totes les tècniques de rescat i remolcatge. Més tard en Philipp ens parla dels paranys que s´ens poden presentar: fortes onades fruit de la meterorologia, corrents de marea brutals (de fins a 13 nusos), brises marines i molta provabilitat de tenir boires molt espeses.
Poc a poc al costat dels experts de la zona: Veronique, Guy, Jean Pierre, Gilles, Stephan,... ens vam anar trobant cada vegada millor en el medi i dia sí, dia també participavem en les sortides programades
La valoració final del tot excel.lent, moltes noves coneixences, una gran acollida i l´Stella molt per sobre de les meves millors espectatives. Tots dos vam gaudir del paisatge i de la força del mar a sobre d´una embarcació tant fràgil, i alhora tant segura, com es un kayak de mar.
Pot-ser el fet de no poder haver anat a ile de Molene degut a les condicions adverses amb que ens haguessim trobat a la tornada es l´única espina que tinc clavada i a la vegada és una excusa per a poder tornar-hi. Jo m´hi apunto amb els ulls tancats.

Les meves fotos del festival

Deltebre: sense notícies

2011-08-18T11:33:00.000-07:00

Afrontavem la regata de Deltebre amb alguns canvis en la tripulació a causa de les vacances. A les dues regates de l´agost patirem.

A Deltebre vam fer una bona crono. Finalment segona posició.

A la regata vam fer una sortida molt dolenta i amb molts de nervis la qual cosa va determinar el resultat final, tercera posició i a esperar que la propera jornada poguem remuntar.

Flix: Natural honey in the river

2011-08-04T09:41:00.000-07:00

La regata de Flix a més de ser una més del calendari es una fita que cada any m´espero.

Flix es sinòmim d´un parell de dies a "La Torre" gaudint dels paisatges de la Ribera d´Ebre, ja sigui en kayak o en bicicleta. A més el marc es d´allò millor, l´espectador té la regata davant dels seus nassos i pot veure amb tot detall les evolucions de les embarcacions. Només, la maleïda "mosca negra" ens pot fer la guitza, però aquest any venim tots embetumats amb natural honey, la crema hidratant que repèl aquest insecte.

Pel que fa la la crono. Sortim els primers i fem els 1000 m amb una palada constant que fa que en acabar ens mostrem satisfets. Només la tarja groga per passar una boia malament i el resultat final per darrera de Baix a mar ens fan posar les piles i pensar que no hi ha res guanyat abans de vogar.

La regata es presenta d´allò més emocionat, a priori els 4 carrers no presenten diferències significatives i l´absència de corrent fa que s´hi pugui veure molta igualtat. Els nostres contrincants són aquesta vegada: Baix a mar, Vent d´estrop i Natació Badalona. Nosaltres i Natació començem riu avall mentre qeu els altres dos equips ho fan amunt. El punt mig del llarg es el lloc on es podran mesurar les avantatges. La regata com era d´esperar es molt igualada, els de Torredembarra, Cambrikls i nosaltres anem molt apretats, un xic més enrrera però sense perdre pistonada va Badalona. Fins als final no es decideix el guanyador, en aquest cas nosaltres guanyem en temps real per unes 40 centèssimes a Baix a mar i consolidem el primer lloc.

Resultats de la regata

Video de la regata

Classificació general

La propera regata es la setmana vinent a Deltebre on hi anirem amb una alineació de circunstàncies per a les vacances.

Dies d´efervescència

2011-07-27T13:49:00.000-07:00

Barcelona, el canvi cultural entre els 70 i 80 (dels hipies al punk passant per la musica progresiva)

Video de Canti Casanovas

Lloret: mar de fons i onada

2011-07-25T13:11:00.000-07:00

El 17 de juliol va tenir lloc la tercera regata de la lliga catalana de llagut. Aquest cop la cita va ser a sa caleta de Lloret. Com ve sent la tònica de la temporada, a primera hora del matí, amb l´onada de mar de fons del garbí del dia abans que trencava amb força, tothom pensava que allò s´anularia.

Els llaguts van anar entrant per la crono, de fet el més complicat de la jornada eren les entrades i les sortides.
Sortiem segons a la crono, darrera Baix a mar, les sensacions en acabar no eren del tot bones, ens haviem desviat molt en la trajectoria d´anada i la rectificació del timoner ens feia perdre temps i semblava que els equips del darrera ho havien aprofitat. En acabar quedem primers pels pèls.

En la regata, després de l´experiència negativa de Torredembarra triem el carrer dos. Quan ens toca vogar havia entrat un llevant que afectava sobretot els carrers de fora (el 1 i el 2) mentre que el carrer 4 es el que deda més protegit. Sortim amb autoritat i al llarg de la regata impossem el nostre ritme, només un error en la darrera ciavoga va fer que Vent d´estrop s´enganxés perillosament. Aquesta vegada vam fer un darrer llarg molt treballat amb un bon ritme i palada llarga vam anar guanyant uns centímetres respecta el llagut de Cambrils. Al final primer lloc una altra vegada i mantenim el liderat

La propera regata serà el 31 a Flix, allí les condicions serán identiques per a tothom.

El video de Lloret

Españistan

2011-07-20T23:47:00.000-07:00

Qui va ser Carlos Sentís?

2011-07-20T09:02:00.000-07:00

Carlos Sentís a l´esquerra de la fotografia a Barcelona acompanyat les tropes franquistes
(26 de gener de 1939)

Molt interessant allò que s´obvia de la biografia d´aquest pajaru.

Ni oblit ni perdó

Torredembarra: segona parada

2011-07-11T06:58:00.000-07:00

3 de juliol, segona regata de la 9a lliga catalana de llagut.

Arribem a Baix a mar ben aviat i ja a aquella hora les onades típiques de les platges de Tarragona ens donen el bon dia. Si allò puja una mica més els jutges suspendran la regata, que ja els coneixem. Efectivament, aquesta es la consigna de la reunió de delegats, afortunadament al llarg de matí el vent baixa i permet realitzar la competició (de la nostra categoria) sense incidències meteorològiques.
A la crono sortim els primers, és el que correspond al campió de la darrera regata, i fem una carrera perfecta. Crec que el temps que marquen els jutges és el millor temps que mai hem fet en una crono. Per darrera, a uns quants segons, Baix a mar, Vent d´estrop i aquesta vegada, Pescadors.

resultats de la crono

Per la regata triem el carrer 1, el de més enfora, ja que creiem que si puja l´onatge es el que ens pot beneficiar més. Quan ens toca sortir ens adonem que la boia del carrer 2 (la que li toca a Baix a mar) està desplaçada un parell de metres endavant i a més el nostre carrer no té els 25 m reglamentaris d´ample. La sortida es complicada i la fem malament, en el video s´aprecia que sortim els darrers. Quan tenim la pressió d´una barca al davant ens atavalem, escurcem la vogada i ens anem cansant inutilment. Aguantem al darrera del llagut de la Torre els tres primers llargs. De la darrera ciavoga sortim frec a frec amb ells i en el darrer quart de regata ens enfonsem amb una palada curta fruit del cansament i dels nervis. Acabem la regata segons i mantenim el lideratge a la lliga.

resultats de la regata

classificació després de la segona regata

video de la regata

Quico: Robinson del paradís

2011-07-07T07:39:00.000-07:00

la barraca

Un cop travessat el cap de Begur la tramuntana ens venia de cara . La mar estava esverada i les ratxes de vent dificultaven el nostre rumb. Havíem guanyat la punta de Sa Tuna i l´imatge de la platja de Pals feia presagiar que a partir d´aquell moment patiriem molt més.

Amb prou feines eren les deu del matí i si allò pujava una mica més faria impossible la navegació en kayak. Vam parlar i vam decidir fer mitja cua. Era la segona vegada en el mateix punt que havíem de girar per culpa de la tramuntana.
Ja de tornada vam aturar-nos a Cala Estreta amb l´intenció de fer una mica de cames pel camí de ronda. El dia havia canviat completament i s´imposava la calma, ens penedíem de la decisió pressa unes hores abans.
Ben entrada la tarda vam conèixer a un personatge singular que ens faria oblidar les nostres cabòries, en Quico. Aquest era el responsable que la barraca de pescadors de Cala Estreta presentés un aspecte excel·lent; tot endreçat, net i polit. En Quico és un palamosí d´adopció que dia sí dia també s´acosta a la barraca per mirar que no hi falti res. De seguida ens va convidar a gaudir de l´espai: vam xerrar, vam menjar, vam beure i sobretot ens vam escoltar. En algun moment de la nit vaig imaginar les converses que anys enrere havia mantingut en Josep Pla amb Hermós, el pescador d´Aiguaxellida.

fent-la petar

En Quico estimava aquell tros de territori, s´el havia fet seu i el cuidava. Tant de bo altres indrets de costa tinguessin Quicus que els custodiés.

Ja ben entrada la nit em vaig posar a la tenda disposat a dormir content d´haver donat la volta i d´haver conegut a en Quico.

el bomber, el profe i en Quico

Blanes: L´inici de temporada

2011-06-28T09:37:00.000-07:00

El 19 de juny comença la 9a lliga catalana de llagut. Aquest any ens estrenem a Blanes i a diferència d´altres anys, malgrat haver començat els entrenos al febrer, no hem participat a cap regata de pre-temporada, ni a cap regata de llaut mediterrani, ni hem anat al campionat d´Espanya.

Enguany, només dues tripulacions hem començat la lliga, sembla que quan els veterans ens "juvilem", el fiutur del rem a Arenys serà "magre".
La gran novetat de la temporada es l´estrena d´un nou joc de rems bracsa molt més rígids que no pas els antincs rems que flexaven molt.

Vam arribar a Blanes a l´espectativa, haviem fet bons temps als entrenos però no sabiem a quin nivell estarien els nostres màxims adversaris: Natació Badalona, Baix a Mar de Torrdembarra, Vent d´Estrop de Cambrils o Pescadors de Lloret.

A la crono vam remar molt tranquils, amb una palada llarga i bon ritme. Quan remem així solem fer bons resultats, i efectivament, vam quedar primers.

El gran repte era la regata, on la pressió dels altres ens accelera i empitjorem els resultats. Aquesta vegasada un apretat frec a frec amb Vent d´Estrop es decanta per dècimes cap al nostre costat. Feia molt de temps que no aconseguiem dos primers llocs en una mateixa regata.

La propera regata serà a Torredembarra el tres de juliol. Hem fet la feina, hem posat els punts sobre les is i ara són els altres els que ens respecten.

El video de la regata

Qui són els violents?

2011-06-16T13:43:00.001-07:00

Es que pot-ser Arcadi Oliveres té raó quan comenta que entre els violents dels aldarulls del parlament hi ha policies infiltarts?

Cerament hi ha moltes sopites. A vreure si el "fill de puig" investiga quí són aquests pajarus.

m´agrada

2011-06-08T14:02:00.001-07:00

La revolta ocultada: o Jo vull una revolta a l´Islandesa

2011-06-07T13:48:00.001-07:00

Silenciada, censurada, ignorada,... qualificatius suaus adreçats als medis de comunicació en referència als esdeveniments ocorreguts a Islandia. No es tracta d´erupcions de volcans inpronunciables que bloquejen l´espai aeri sinó de la revolta social més important que ha produït a l´Europa d´avui.
Al nostre país cap mitjà public (la seva) o privat (la dels salvames) ha esmentat els esdeveniments començats el 2009, ni la premsa, ni les arradios ni la tivi, ni molts mitjans digitals (partal , m´has defraudat) han dedicat practicament cap ratlla al que allà passava.
Els fets es remonten al 2008 (en plena bombolla immobiliària espanyola), quan l´illa es troba en situació de fallida econòmica. Al poc temps els "indignats" islandesos provoquen la dimissió del govern i eleccions anticipades. No estan dispostas a pagar el deute del país que esl hipotecarà de per vida i el govern, pressionat per la força popular es veu obligat a detenirs els "Botins" de torn. Una assemblea ciutadana es possa a refer la constitució del país (ostia, que fort!!!!!).

Si encara creieu que no hi ha censura sou uns idealistes. Ens distreuen amb els gadafis, berlusconis, i d´altres titelles de torn i ens amaguen la revolució social europea més important d´aquest segle. I per sobre de tot, està sent una revolució pacífica.

Creieu que una altre Europa no es possible??

Democraciarealya (putus gossos)

2011-05-27T14:17:00.001-07:00

Sense paraules

en voleu més?
Com diu el Casasses, aquesta revolució no hi ha qui la pari.

El proper 31 de maig TOTS a treure 155 € de les caixe-Bancs-mafies

Melodrama: No és massa tard (????)

2011-05-25T13:29:00.000-07:00

Avui a Taller, un documental sobre Melodrama.

Fa 30 anys, la formació Melodrama aspirava a triomfar en el panorama musical. Es van quedar a les portes i, ara, des de la maduresa, repassen les claus de la seva història d’amistat. Aquesta és la història d’uns músics que van anar directes al fracàs, i van donar un nou sentit a la paraula.

L’autor: Manolo Vázquez

Fill del dibuixant de còmics By Vázquez, aquest realitzador ha estat format en el món del videoclip (Joe Crepúsculo, Evripidis and his tragedies) i el curtmetratge (Colgados, Straydog)

Ha canviat alguna cosa?

2011-05-21T14:03:00.000-07:00

Arcadi Oliveres for president

2011-05-20T13:48:00.000-07:00

En un moment de desencís i desafecció vers als polítics, la classe politica i el sistema, personatges com el president de Justicia i Pau Arcadi Oliveres posen el dit a la nafra i diuen les coses pel seu nom.
Una altre vegada l´encerta de ple. Les seves paraules no ens ho poden dir més clar. Necessitem molts més Arcadis en els nostres parlaments i ajuntaments.

ARCADI, EL PROPER PRESIDENT DEL NOSTRE PAIS

video Arcadi Oliveres

Que ve la CUP!!!!!

2011-05-19T10:09:00.001-07:00

Tant de bó que vingui, i que ho faci amb força.

Forebre: Benifallet -Tortosa

2011-05-18T13:48:00.000-07:00

Aquesta vegada tocava en primavera i a més amb un tram fins llavors desconegut per a mi. La cirereta de la sortida, a més de la fideuà de la Cinta, era sens dubte travessar amb piragua l´assut de Xerta.
El dissabte presagiava males noticies amb pluges intenses al final del dia, que tal i com va dir en SuperMauri, durant la nit desapareixerien i el diumenge seria un dia assolellat. Dit i fet.
El vespre de dissabte una bona colla ja es va aplegar a Benifallet i diumenge la resta del grup va anar arribant. No ho sé exactament però segur que una setantena de piragües van prendre la sortida a l´embarcador de Benifallet. Abans però uns mini parlaments i la degustació de pastissets i vi de la Terra Alta.
La primera sorpresa de la jornada va ser la remuntada del riu Canaletes, que degut a la pluja de la nit anterior l´aigua era de color xocolata. En Lluís m´explica que la colònia d´oms que hi ha a la ribera es l´única de la península que, ara per ara, no presenta grafiosi.
Més endavant la torre fortificada de Mollet ( a mig camí de les dues grans vil.les medievals; Tortosa i Miravet) i amb empremtes de la guerra civil.

Poc a poc arribem a l´assut de xerta on gràcies a l´enginy podem superar el desnivell d´aigua. Immediatament després de l´Assut, primer Tivenys i després Xerta on teníem una cita amb la Cinta. Breus parlament de l´alcalde de la localitat i obsequi mistela i pastissets farcits de taronja ( boniiiiissims!!).

Amb la panxa plena reprenem el que ens resta de camí travessant "les cinc illes" fins arribar a la majestuosa Tortosa. Si bé l´arribada a Miravet la la tardor va ser espectacular, l´arribada a Tortosa d´enguany no es queda gens coixa, i es que la visió des del riu dels edificis medievals de la vila es fantàstica

Les meves fotos

les fotos dels companys

juanEG
Rafagurú
CapitanRemo
Fran
carlos Qajaq
Koe
Hombrealagua
Blauet
Manu

Visca la força del pensament

2011-05-11T13:37:00.000-07:00

Ara que el Braça ha guanyat, sessió de filosofia. Por què?
Gràcies equip

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

2011-05-10T14:00:00.000-07:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural

Bildu (II): Gora Euskal Herria Askatasuna

2011-05-06T14:58:00.000-07:00

Per la mínima, legalització de les llistes.
Es una vergonya que en un estat de dret es tingui que anar al constitucional.
Cicatriz, malgrat no ser abertzales, representa es patiment de l a patria basca.
Natxo, Va per tú (xavals, us he inclòs al meu cabaret)

Lola

Ella bebe pa olvidar
a esta puta sociedad
Lola ¿por que estas sola?

La gente le critica
porque bebe porque grita
pero a ella le da igual
Lola ¿por que estas sola?

Lola ¿por que estas sola?
A esta Lola no le mola mi cola
Ella bebe pa olvidar
a esta puta sociedad
Lola ¿por que estas sola?

La gente le critica
porque bebe porque grita
pero a ella le da igual
Lola,no bebas sola

Lola ¿por que estas sola?
a esta Lola
le mola mi pistola
Lola, no bebas sola
a esa Lola no le mola mi cola

Ella bebe pa olvidar
a esta puta sociedad
Lola ¿por que estas sola?

La gente le critica
porque bebe porque grita
pero a ella le da igual
Lola ¿por que estas sola?

Lola ¿por que estas sola?
a esta Lola
le mola mi pistola
Ella bebe pa olvidar
a esta puta sociedad
La gente le critica
porque bebe porque grita
pero a ella le da igual

Lola, Lola, Lola...
Lola¿por que estas sola?

Bildu, sempre més.

2011-05-02T13:35:00.000-07:00

Vergonyòs és el qualificatiu més suau que trobo per anomenar el que ha fet l´estat espanyol amb bildu. El tribunal suprem a les ordres dels dos grans ha emès una sentència que dona un cop brutal l a la nostra mal anomenada democràcia. Les eleccions als País Basc seran doncs dels tot esbiaixades. Nomès queda esperar el recurs al constitucional (nosaltres ja el coneixem) i sobretot la sentència des d´Europa i que s´anul.li els resultats d´aquesta farsa electoral
Hes escollit aquest tema dels kortatu, però de ben segur hagés pogut triar el "hay algo aquí que va mal"

Zalditeria dabil
Gure kontra gora
Pake pipa erretzeko
Hau ez da denbora
Jeronimo gurekin
Zuitik egongo da
Gerrarako haizatuz
Lurpeko aizkora
Kortatu
Kolpez kolpe
Gladiadore berriak
Betiko moduan
Zirko berbera dabil
Gure inguruan
Bankuetxe, gobernu
Ta parlamentuan
Orduko julio cesasr
Hara non daguan
Kortatu
Kolpez kolpe
Abordaje berri bat
Gaur dugu egingo
Gure drakkar
Zaharrean
Gara hiru bikingo
Adarrez hil ditugu
Mila santu-jainko
Inperio zahar-berria
Dugu desegingo
Kortatu
Kolpez kolpe
Aizkolari handia
Txikito aiako
Harentzat kirol zena
Gaur borrokarako
Kitarrariak zorrotz
Goikoen kontrako
Basoan mila enbor
Utziz burubako
Zalditeria dabil
Gure kontra gora
Zirko berbera dabil
Gure inguruan
Kitarrariak zorrotz
Goikoen kontrako
Inperio zahar-berria
Dugu desegingo.

(F Muguruza)
traducció en español

Mon pare fou

2011-04-22T08:53:00.000-07:00

Mon pare fou
del tot ateu.
No un ateu tou
si creu no creu...
Igual que un cuc
l'home és fugaç
i serà suc
i després gas.
Com mor el cos
mor l'esperit
i en el rebost
de l'infinit
els llucifers
són electrons.
No hi ha res més.
No hi ha més mons.
Estava en contra
dels més-enllans
i de les ombres
dels capellans.
Mon pare fou
del tot ateu.
No acceptà jous
posats per zeus.
Aquests mahomes,
pastors, profetes
papes de romes
gurus, mongetes,
tiratarots,
vidents, xamans,
santons, els gots
giravagants,
mèdiums, druides,
budes, odins:
paraules buides
sense re a dins.
Un dels pocs pics
que féu esment
del seu morir
digué breument:
que quan expiri
ma cendra escampin
al mateix pàrquing
del cementiri.
Mon pare fou
del tot ateu,
ni el xuclà el pou
ni el xafà creu.
No sé si en veia
mai, de fantasmes,
sé que no hi creia:
guerra als miasmes.
Ara, a la feina
mesurà espectres,
tenia una eina
que els veu perfectes,
un espectrògraf
de masses, que és
com si un fotògraf
que s'hi endinsés
fes transparents
i ens els fes veure
els components
de la matèria,
i els determina
de forma exacta,
precisa, fina,
car d'això es tracta,
que ell feia anàlisi
moderna, química
sabent que l'avi
en deia alquímia
i remenava
sofre, esperit,
cervell, paraules
i brins de nit.
I així i tot fou
del tot ateu.
I no ateu tou:
no hi creia, en reus.
(E. Casasases)

mon pare fou
(Casasses-Comelade)

Nigel Foster

2011-04-21T14:05:00.000-07:00

Aquests dies de symposium pagaia he tingut l´oportunitat i el plaer de navegar amb molts dels millors palistes del món. Entre tots destaco Nigel Foster. El que es considerat el millor de tots resulta ser un tipus corrent, accesible, bromista, que nageva optimitzant al màxim l´esforç i realitza les maniobres de manera gràcil i suau. La majoria de palistes, entre els que m´incloc, fem servir la "força bruta" per a maniobrar. Nigel ho fa aparentment sense fer el mínim esforç.
He pogut gaudir de les seves explicacions, he navegat al seu costat en la travessa del Cap de Creus he intentat imitar els seus suaus moviments de pala.

Foster va començar a navegar de molt jove. Als anys setanta ja havia fet la trevessa entre França i Anglaterra i la cincumnavegació d´Islàndia. Ha travessat també la badia de Hudson, les illes Baffin i la penninsula de Labrador.
Ha dissenyat alguns kayaks entre els que destaca el legend de point 65º N

Ara i avui deixo el peridico blau, i punt!

2011-04-08T13:46:00.000-07:00

Des de la seva edició en català, quan aquella paona va gaunyar no se quats goies, que era un client fidel al periodic blau. Però avui, la portada, l´editorial i els articles d´opinió m´han decebut, per això, a partir d´ara penso no comprar mai més aquest panflet espanyolista i punt.

Independència

Casasses / Comelade

2011-04-04T13:52:00.000-07:00

El segon treball del Pascal i l´Enric senzillament és genial. La simbiosis entre les poesies de Casasses i la música de Comelade formen un tot en el qual cadascuna de les parts en surt beneficiada.

Primer va ser La manera més salvatge (2006), ara cal escoltar i gaudir de N'ix.
Del tot recomanable el darrer tema, mon pare fou

Montnegre

2011-03-28T13:57:00.000-07:00

La terra és un home i vibra
(J Brossa)

Turo de Llevant, que parla per boca dels arbres

Turo de Grimola, que disposa com poden i deuen ser tallats tota mena de vents, tant de llarg com de través.
Turó Gros, que mostra com han de ser encarats els sorolls per fer-los més sonadors.
Turó d´en Vives, que sorgeix de les sevs mateixes paraules, en semblança de llengua.
Turó del Rosal, que en els frec de la lectura, ens encésn l´ull com un misto que hi freguéssim.

Barnils 10 anys

2011-03-15T01:25:00.000-07:00

Aquest mes de març just fa 10 anys que Ramon Barnils, el gran periodista, ens va deixar.
Va haver una època que coincideix amb els meus estudis universitaris que diàriament escoltava a Ramon i als seus col.legues de "La mercantil radiofònica" a Catalunya Radio, el programa era "El mínim esforç" i compartia micro diàriament amb Jordi Vendrell i Quim Monzó. El programa tenia a més dels tres mosqueters, destacats col·laboradors, així vaig poder conèixer a Ferran "El Tigre" Torrent, Modest Parts o bé Tisner
Abans del mínim esforç va treballar en "El mono, el lloro, el mico i el senyor de puerto rico" i després va dirigir "L´orquestra", un cop acomiadat, els seus deixebles van convertir l´orquetra amb els "postres de músic" on sempre es va notar l´empremta de Ramon
He de confessar que la crítica amb aquest punt de mala llet que esgrimia en Ramon em va fer somriure més d´una vegada. Les "classes d´espanyol per a catalano parlants" o bé les intervencions en el resum diari del "dancing days", que feia Monzó van ser genials.
Al Ramon mai ningú li va tapar la boca, sempre deia el que pensava i això li va costar la feina. L´orquestra morí per "aturada política" just abans del 1992.

Ramon, aquestes línies que et serveixin de petit i modest homenatge

Taballera a l´hivern

2011-02-25T03:11:00.000-08:00

Taballera a l´hivern

Taballera, la senyora del gou, la gran platja de la Mar d´Amunt, situada al cor del golfet.
A l´estiu atapeïda d´embarcacions de totes mides i tamanys, a l´hivern deserta, nomès trepitjada per algún excursionista o bé algún kayakista que no es volen perdre l´espectacle .

Tant sols accesible per mar o bé a peu pel camí que surt del Port de la Selva i ens duu a Sant Baldiri.

Taballera a l´hivern

De còdols petits i sorra gruixuda abocats per la riera que hi desemboca forma una perfecte mitja lluna orientada a la tramuntana. L´extrem de ponent està molt més protegit del vent del nord i per això s´hi aixequen unes barraques de pescadors , que avui estan pràcticament en runes.

Taballera a l´hivern

Taballera ha estat de sempre una platja molt cobejada i motiu de disputes entre els pescadors cadequesencs i els seus veins del Port de la Selva. Es un lloc ideal per a la pesca a l´encesa, una modalitat d´art de platja que malauradament s´ha perdut.

Normalment la platja ens obsequia amb algún petit aiguamoll format per la força de la tramuntana o bé per les plugues si han estat generoses.
Un passeig per l´entorn ens porta a una bonica i ombrivola pineda als voltants de les barraques, el que en el seu dia va ser un pou i les feixes delimitades per paret seca que en el passat devien proveir de blat o raïm

Hivern, poca neu i bon temps

2011-02-22T10:23:00.000-08:00

Hivern atípic amb calor, poc fred i nevades minses. Les "fustes" d´skating arraconades amb pols i un únic consol, les calmes que em permeten navegar en kayak, i de debó que ho he fet aquest desembre, gener i febrer.
Tot apuntava bé quan abans de la immaculada constitució cau la primera nevada. Semblava perfecte, a primers de desembre començar a lliscar per la Calma, però els savis ja ho van advertir, quan neva tant aviat no neva quan toca.
De sobte forta calor, vent i la neu comença a fondre. Només a les pistes d´alpí els canons mantenien les estacions.

Tot el gener al dic sec, el febrer comença igual però el cap de setmana passat, l´espai nòrdic de Capcir es tot obert. Cal aprofitar-ho i més quan, després de la nevada les temperatures han començat a pujar. Ha estat el cap de setmana de l´estrena, pot-ser serà l´últim de la temporada? Espero que no.
Es curiós, el canvi climàtic cada cop es més evident amb infinitat de proves i nosaltres, "massels", continuem aferrats a la poltrona de la incoherència.

Sense senyal

2011-02-18T08:20:00.000-08:00

Quan creus que ja s´acaba, torna a començar

(en solidaritat amb els companys/es del país valencià)
Visca la Terra Lliure

Ramones: la fi del segle

2011-02-17T00:50:00.000-08:00

Un parell de dies abans de la cerimònia de lliurament dels grammy 2011, la horterada que premia a la indústria, més que no pas als autors, es van lliurar el grammy a la trajectòria. En aquest cas els premiats van ser Ramones. No deixa de ser curiós que rebin ara un reconeixement quan tres dels seus cuatre integrants ens han deixat: Joey (2001), Dee Dee (2002) i Jonhnny (2004) i de les formacions inicials només queden els bateries Tommy (74-78) i Marky (78-83), aquest últim entestat en ressuscitar una altra vegada al grup.

Al llarg dels més de vint anys que la banda va estar activa, el reconeixement mai va arribar. Només en alguns països, entre els quals es troba el nostre, la banda de queens, els herois del mític CB GB, tenia un enorme seguiment, i els ramones van arribar a oferir concerts de “festa major”.

Recordo l´actuació dels Ramones en la festa de treball del PSUC de l´any 1981, les cròniques diuen que van tocar amb Rapidos (manolo garcia i quimi portet) i Diego Cortés però jo els recordo compartint cartell amb Pau Riba i Tequila. Siqui com sigui els concerts de Ramones eren energia en estat pur desde el primers one, two, tree... i fins al final, on encara, de camí a casa, resonaven per d´entre les neurones etíliquesl els seus himnes curts, senzills, enganxosos i enllaçats.

Possiblement Ramones ha estat el grup menys valorat del la història de la música moderna malgrat el que van representar i les influències que han deixat. Diria que només el seu logo ha passat a la història i es possible de veure algún pijo-progre, que no tenen ni puta idea de que es el punk, lluint la senyera ramoniana.

La història de Ramones està plena de conflictes interns entre els seus integrants i en especial entre Joey i Jonhnny, malgrat que l´addició de Dee Dee també va generar molts enfrontaments tal i com està recollit a End of the Centuri el documental filmat poc abans de la mort de tots tres.

Hey ho lets go

minves de "febrer"

2011-02-14T13:30:00.000-08:00

Port Lligat, temps de minves

Les situació meteorològica anticiclònica típica del gener on les elevades pressions juntament amb el pantà baromètric que s´estableix a casa nostra fan que l´estat de la mar esdevingui una "bassa d´oli" i que les altres pressions facin descendir el nivell de l´aigua del mar ben bé mig metre. Són les modestes marees baromètriques de la mediterrània.

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

(joan maragall)

La perdua d´un altre símbol

2011-02-09T01:15:00.000-08:00

Just fa un any, les ventades i la neu van fer caure l´esplèndit roure de Santa Maria. Ara li ha tocat el torn al pollancre que hi havia just devant del Corral. Menys espectacular que el roure però no per això menys important.
De la mateixa manera que el mas es va envellint i enderrocant poc a poc, l´arbre ha anat perdent força i vitalitat fins que no s´ha pogut mantenir dret i ha caigut. Només queda ara que el mas es vagi enderrocant i tot quedi en un record.
Ens diran que el causant de la caiguda ha estat el vent, o bé els fongs. Pot-ser el fred o la manca de pluja. La veritat es que el pollancre estava fart de viure i de veure que l´acollidor mas s´anava convertint enun munt de runa i per això ha decidit acabar.

el simbol perdut

Obreda (1): Les Cortades del visionari

2011-02-02T13:18:00.000-08:00

Pla de Forcs o pla de feres

Si una arbreda es una plantació d´arbres, una obreda és un lloc plantat d´obres i si el llibre n´es la terra, l´obra és el territori.

Dins l´obra poètica de Perejaume destaca Obreda (62 / Empuries 2003) on s´aplega bona part del treball poètic de l´artista. En aquest cas, Perejaume, pinta amb ploma.

Perejaume, polipoeta galàctic (entre moltes altres coses) crea el seu univers màgic al Montnegre, la seva, (i la meva serralada). Mai el Montnegre havia estat tant reivindicat com ara, amb el geni de Sant Pol.

Amb una llum de país alt, el Pla
dels Forcs cobreix de suros la pintura,
l'aspecte arbori de la nit al clar
del dia i l'or com una ratlla pura

en l'ampla encesa dels velluts. Si deia,
sota els cims tendres, que tot és pintat,
ningú no s'ho creuria i, amb taleia,
se n'aniria a peu damunt el prat.

Si esborro el Pla dels Forcs i la Cortada
i el pinzell entredeixa un cabal rar,
no en vull pas saber el nom ni la contrada:

damunt la mar encesa, el doll del far
i el bres tot compassat de la teulada
i el mar que cau a plom al fons del mar

(Perejaume)

Rutes en Kaiak (II): Blanes - Tossa, entre freus i illots

2011-01-28T11:21:00.001-08:00

Itinerari

Sortida: Port de Blanes
Arribada: ES Codolar (Tossa)
Temps orientatiu: 3 hores (retallant la costa)

port de Blanes

Blanes, la porta de ponent de la costa Brava es el punt d’inici d’aquest ruta. Sortir des del port de Blanes és sempre un plaer.

Entre les instal·lacions del Club Nàutic i la zona pesquera de port, es troba una petita platja que serveix d’avarada per a petits bots i que serà el punt de sortida d’aquesta ruta.

punta de Santa Anna

Enfilem direcció a la punta de Santa Anna (veritable inici de la Costa Brava) i al passar el cap ens trobem amb primera cala del recorregut, Sa Forcaneda just als peus del Jardí Botànic Mar i Murtra. No deixa de ser curiosa la visió del jardí botànic des del mar. La següent platja, en majúscules, és la Cala de Sant Francesc tranquil·la a l´hivern i agoviant a ple estiu. Continuem navegant fins arribar a una roca singular i molt lligada al S´amorra amorra, S´agulla, a través d´ella entrem al freu del mateix nom i a partir d´aquí accedim a les platges de Treumal i Santa Cristina, dues cales més de primera divisió (a l´hivern). Només travessar Santa Cristina arribem a una de les “perles” del recorregut, la platja de Sa Boadella, rodejada de vegetació i també molt freqüentada. Sa Boadella té com a talaia a l’extrem més oriental el mas de Santa Clotilde, una imponent casa senyorial amb un jardins que ara són públics.

Sa Forcaneda

S´agulla

Entre Sa Boadella i Fenals, la primera platja de Lloret hi ha els freus de l’Illa des Bot i de Ses Illetes. Fenals és una llarga platja, completament urbanitzada i rodejada d´edificacións, bastant modernes, fetes amb molt poc de gust. Entre Fenals i la platja de Lloret ´hi troba Cala Banys, més freqüentada de nit que no pas durant el dia.

Platja de Lloret

La platja de Lloret, malgrat ser una sola unitat es diferencia en sectors. La toponia que es fa servir es deu al antics pescadors, car lLoret, malgrat ser avui un símbol de turisme a casa nostra, va ser durant molts anys una vila marinera de primer ordre. Així doncs el sector de ponent s´anomena Es Trajo de Vilavall, la part central Es Trajo d´en Reiner i i la part més oriental Es Trajo de Venecia.

Un cop travessada la llarga platja de Lloret i sota mateix del Castell, hi ha Sa Caleta, platja que tradicionalment han utilitzat els pescadors de Lloret i l´inici dels freus. El tram comença per una zona plena de petits esculls i moderats illots: Sa roca plana, Es frare gros, Freu d´en Siltre fins arribar a Cala Trons. Continuem pel Freu d´en Barbano i la punta de Capdells, aquí continua el mateix espectacle de passos estrets únicament accessibles des de petites embarcacions com ara el kayak. Continuem a través dels freus de Sa Tortuga i Sa Roja fins arribar a una altre petita platja; Sa Cala Gran..

Castell de Lloret

El segúent arenal és Cala Canyelles és una esplèndida platja semi ocupada per un petit port esportiu a l’extrem de ponent. La platja està dividida pel mig per un conjunt de roques anomenat Es carquinyoli o ses roques des mig. A ponent d’aquesta roca la platja està fortament urbanitzada mentre que a llevant es molt més “verge”. En aquest sector es troba una bonica edificació, avui abandonada que hauria estat en temps pretèrits un exel.lent refugi de pesca.

Freus i illots

Al costat de llevant de Canyelles, comencen una sèrie de de freus i passos estrets que fan les delícies dels kayakistes. Passos gairebé impossibles. Primer, Els bullents i que continuen fins quasi arribar a Sa cova de ses falcies. Aquesta zona es perillosa quan la mar està moguda, especialment quan predomina el llevant, en alguns punts hi ha molt poc fons i pot representar un ensurt si no s’està a l’aguait.

El recorregut fins a Cala morisca continua per més freus únicament navegables amb piragua com sa fusta o sa porrassa.

Cala Morisca

Cala Morisca es una petita cala d’espessa vegetació, coronada per una riera i on els grans còdols i les roques predominen sobre la sorra. Es un lloc idíl·lic, sobretot fora de temporada. Un cop passem la punta del Cap de Bou arribem a la badia de Llorell, fortament humanitzada i separada en diverses platges. De ponent a llevant: Porto Pi, Llorell, Cala des Rajols, Cala d´en Carles i Cala Llevador.

Freus i illots

Continuem a través dels freus de la unta de Sa Boquera i el tram que tenim a continuació es potser els menys urbanitzat del recorregut. Continuem entre freus fins arribar a Cala Moltó. Retallant la costa i trobem Sa Cala d´en Jeroni i Es Sot d´en Coma, en totes elles i predomina la pedra. Un cop passada la punta des Cards, ens trobem amb l’imponent Cap de Tossa que poc a poc ens va mostrant la platja des Codolar, punt final de la travessa. L’entrada per mar a Es codolar es imponent, a mesura que ens hi acostem, sens mostra de manera cada vegada més clara la muralla que envolta la vil·la vella.

Es Codolar

25 de gener

2011-01-25T11:08:00.000-08:00

Doncs això que avui és el dia i la nadala n´es protagonista.

Segons els pastors de l’últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d’oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
i encaixen les mans.

Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d’un home gran.
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l’escut i entregaven les armes
agenollats.

Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.

Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel”.
(manel)

Exercici seixanta

2011-01-22T13:10:00.000-08:00

Després d´això, pot-ser una peli X

Al Terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta i li diu "xeeee, relaxa't". I ho fa d'una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix... Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren... I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s'aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d'excitació a l'entrecuix i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d'en Xesco Boix. La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius
sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

Transfreu: kaiak al gener

2011-01-17T02:42:00.000-08:00

Aquest any de poques neus i gens esquí de fons, m´he apuntat a la transfreu (aquesta gent de Lloret ja en porten 5 edicions d´aquesta trobada kayakera).
Tota la setmana d´anticicló feia preveure una mar d´allò més pla però la realitat, afortunadament, ha estat ben diferent. La entrada, i sobretot la sortida de l´aigua ha estat un xic complicada. El pendent de la platja i la famosa onada "orillera" han posat emoció a l´assumpte i ens ha obligat a gairebé tothom a mullar-se, com a mínim el cul.

Hem estat un centenar de kaiaks navegant pels passos estrets que ens regala aquest tros de costa. El trencar de les onades ha possat una mica més d´emoció als fvalents que han entrat als freus i més d´un ha anat a l´aigua.
Cala Morisca, el punt final, evidentment s´ha fet petita i el reagrupament es fa a cala Llevador, molt més grossa i protegida del garbí que començava a entrar.
La tornada amb F3 ha estat un xic més exigent. Les ones de proa feien l´avanç més lent i de tant en tant ens refrescaven de dalt a baix, poc a poc, hem anat guanyant aigua fins arribar a la platja de Lloret on ens esperava un esplèndit estofat de sèpia.
El recorregut, malgrat que curtet, ha estat l´ideal per a un dia d´hivern i amb l´estat de la mar que hem trobat. I es que un centenar de persones ens hem enfundat la roba tèrmica i hem desafiat el vent, les onades i el fred.
Devem estar boixos o bé això dels kaiak ens agrada molt.

Todo es tan jodidamente relativo

2011-01-10T13:38:00.000-08:00

Tú crees que ves lo que es pero es lo que tú crees.
Tú ves i crees pero no crees lo que no ves.
Si lo que crees es lo que ves entonces ¿qué?
Lo que es no es si no lo ves si no lo crees.

Y las cosas son así o quizá no son sin ti, quizá no existe nada si no estás tú junto a mí.

Si el ser es nada y nada es todo y todo es,
Si todo es nada entonces nada es lo que crees,
y si al final nada parece ser lo que es, será mejor que creas sólo en lo que ves.

Y las cosas son así o quizá no son sin ti; quizá no existe nada si no estás tú junto a mí.

(Joan Colomo)

Aquí és nadal i estic content

2010-12-23T11:45:00.000-08:00

Novament, i per segon any, la gent de la CCMA l´ha encertat amb el videoclip amb el que felicita el Nadal.
L´any passat va ser el caganer d´Albert Pla i amics.

Aquí és Nadal i estic content

Per aquest any s´ha triat a La Pegatina. Tot un fenòmen de masses que sense tenir disc convencional (de pagu) al mercat, s´ha sabut obrir camí a partir dels seus concerts, del boca-orella i de les descàrregues gratuïtes dels seus treballs a la xarxa (Al carrer! i Via Mandarina).
Ja fa un parell d´anys que estic enganxat a la rumbeta de la pegatina gràcies a la meva filla i espero i dessitjo que aquests nois de Montcada continuin creant i continuin compartint.

Gracies Pegatina i Bones festes a tots

Porque yo seré tu peor pesadilla

2010-12-12T13:43:00.000-08:00

En el segon aniversari, uns versets dedicats a dos ... de .....
(Y es que a veses tengo malos pensamientos)

Si algún día me he muerto
y todavía no he vengado
todo el daño que tú me has hecho,
yo me convertiré en fantasma
y ¡por mi alma desalmada!
que pagará todas tus putadas
me he quedado con tu cara
yo me convertiré en fantasma,
iré a por ti, así, a sangre fría,
¡te lo juro! voy a amargarte la vida...

Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día
yo te asustaré... será espeluznante,
eternamente te asustaré.

Bajo tu cama o en el armario
pegando aullidos por tu pasillo
mi presencia estará contigo
hasta que maldigas haber nacido.
como si fuera una maldición.
fantasmagórica aparición,
voy a reventarte la vida
y la existencia de tu familia...

Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día
yo te asustaré... será espeluznante,
eternamente te asustaré.

Pasarás las noches en vela
igual que yo seré un alma en pena
tu condena será, ¿recuerdas?
sentir el roce de mis cadenas,
como si fuera una maldición,
fantasmagórica aparición,
pagarás por tu mala vida,
por tus maldades y tus mentiras...

Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día
yo te asustaré... será espeluznante,
eternamente te asustaré...

porque yo seré tu peor pesadilla...
no lo olvides...
yo desde el infierno vendré a buscarte
para que pagues todas tus maldades
y te suicides y que te pudras
en el infierno juntito a mí.

Y es que yo no tengo corasón.

jo també sóc somiatruites

2010-12-10T15:02:00.000-08:00

Albert i Pascal, els somiatruites

Acabo d´arribar del Lliure i com el Pla i la resta del somiatruites em costa agafar el son. A aquestes hores de la nit de descans i somni es converteixen en espais de reflexió, pensament i paranoia.
Es doncs hora de fer aquesta entrada a l´illa.

Somiatruites es del tot recomenable, en ell es repassa alguns dels himnes de l´Albert des dels seus inicis, tots per això, passats pel sedàs del Pascal i la resta de components de la "Petita Orquestra Somiatruites".
Feia anys que no escoltava el cuarto dels trastos (Aquí s´acaba el que es donava 1990) o la nana de l´Antonio (Ho sento molt 1989) que amb les joguines del Pascal, l´Ivan, en Jordi i en David sonen d´allò més bé. També es curiós el fet d´escoltar les lletres que ha compós l´Albert per alguna de les peces del Pascal.
Per acabar d´amanir l´espectacle hi intervé el DJ Crepusculo, les siameses superglue i d´altres titelles creades pel Martí Doy que li dona format arenyec a l´obra i que són manipulades pels Farrés Brothes que també fan els cors.
L´Albert i el Pascal tambe es van atrevir amb peces més recents Ciego (La diferencia 2008) o el Cecilio (Cançons d´amor i droga 2003) i es clar, nanes com Somiatruites, Demà o Pipí (Anem al llit 2002).
L´estreno més sonat de la nit va ser la gamberra "Antònia Font". I es que com diu l´Albert "es va follar a Antonia Font en un vol Barcelona /Palma".
La versió a ritme d´ska de Psicotic music hall (psicotic misic hall 2002) acompanyat ballant pel Jordi Busquets i l´Ivan Telefúnkez o Love too soon que en el seu dia va cantar PJ Harvey (Argot du bruit 1998, potser un dels millors treballs de Pascal) van ser alguns dels moments algids de la nit.

Bona nit als que dormiu.

Tardor, Ebre i reflexions

2010-11-26T03:38:00.000-08:00

Miravet, un dels millors port per entrar en kayak

Nova tardor i nova trobada desorganitzada a l´Ebre, ja en són tres. Cada any a l´acabar el bon temps espero "en candeletes" el dia de la trobada. El primer any nombrosa, érem uns 20, tots erem novells. El segon any molt més reduïda, no passàvem dels 10 però motl ben avinguts. Aquest tercer any, multitudinària, diuen que uns 90 kayaks van navegar per l´Ebre en el tram Garcia-Miravet-Benifallet.

La xarxa té moltes coses bones i una d´elles és el fòrum de kayak de mar, espai virtual on es convoquen aquestes trobades. Hi participem cadascú, a títol personal, amb el seu "nom de guerra" (nick) i la trobada serveix, a més, per relacionar nicks amb persones reals. Segurament aquest any no ens hem conegut tots (com havia passat en els anys anteriors) però tothom en major o menor mesura ha posat rostre a alguns dels participants en el fòrum.

Erem més de 90 i cadascú de nosaltres ha viscut els 30 km de descens a la seva manera: acompanyat dels seus, petant la xerrada amb nous coneguts o navegant en solitari i gaudint de l´espectacle natural que el riu ens ofereix,. I es que no hi ha només un Ebre, n´hi ha tants com kayakistes van navegar pels seus fils d´aigua. Prova d´això són les fotografies que s´han enviat al fòrum. Cadascú retrata el seu riu i de debó que no n´hi ha dos d´iguals.

Pera mí aquesta trobada també ha estat especial, en un primer moment volia venir amb el meu projecte, però d´una banda la gran quantitat de penya i per altre el fet de venir acompanyat per la meva parella em va fer desistir de la idea. L´Stella, malgrat que fa uns quants anys que naveguem junts i que les hem vistde tots colors, li té un especial respecte a tot allò que no sigui mar (suposso que per desconeixença) i m´em va costar molt de que vingués. Al final, s´ho va passar d´allò millor, i el més important, li ha perdut la por al riu.

Aquí teniu els posts i les fotos d´alguns dels participants:

blauet (lluis de beniemocions)
rafaguru
josemikai
koe
Fran
Carlos qajaq
hombrealagua
manu
capianremo
fdefelip

els canet´s en cartells

2010-11-15T13:43:00.002-08:00

Els estius del 75 al 78 van ser marcats pels festivals del Canet Rock. Hereu de les sis hores en un inici i un "enfant terrible" de la contracultura quan va creixer i va morir..
El pla d´en Sala, avui ocupat per un cementiri de roulottes va ser testimoni d´algunes de les actuacions més destacades que s´han produit en aquest pais petit
De la "follia" del 75 al punk del 78 els canet rock van representar un espai de llibertat i el testimoni clau de l´evolució d´allò que s´en va anomenar progressisme (o música laietana), sota l´aixopluc de zeleste i que va acabar com a veritable i anàrquic roc sens k de la mà de Pau Riba.

1975

El primer Canet,"12 hores de música i follia", es potser el més documentat, sobretot per la difussió que s´en ha fet a través del documental de Bellmunt. El cartell va ser fet pels dibuixants del "rollo enmascarado" i passarà a la història per la prohibició que va patir Sisa (el gran triomfador de la nit) arran d´unes declaracions fetes a la premsa. Un protagonista secundari del primer Canet va ser Oriol Tramvia, també fora del cartell, que va muntar el seu show a les paradetes.

1976

D´entre altres hi van actuar els Triana de Sevilla. Va ser un festival amb diversos escenaris i activitats paral.leles al mateix. Talment semblava que el Canet 76 s´avançava al seu temps.

1977

El tercer canet passà a la història per la poca assistència de públic, pel diluvi que va caure durant el festival. Però per sobre de tot, tothom el recorda per l´incomprés Astarotuniversdeherva de Pau Riba i Peruchos. De testimoni d´aquesta edició ens queda un disc precindible editat per RCA. L´Astarot va ser editat i enllaunat anys més tard i es pot trobar fàcilment.

1978

El darrer canet va ser organitzat per matriu matràs (pau riba) del que es va dir l´any anterior que va voler dinamitar el festival amb la seva provocativa actuació. Hi van actuar artistes extrangers de renom, com Blondie i bandes a les antípodes del rock laietà, com la banda trapera del rio.
El cartell dissenyat per Pau riba va ser censurat pel nou govern democràtic

Las personas curvas

2010-11-12T00:26:00.000-08:00

Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas

A mí me gustan las personas curvas,

las ideas curvas,

los caminos curvos,

porque el mundo es curvo

y la tierra es curva

y el movimiento es curvo;

y me gustan las curvas

y los pechos curvos

y los culos curvos,

los sentimientos curvos;

la ebriedad: es curva;

las palabras curvas:

el amor es curvo;

¡el vientre es curvo!;

lo diverso es curvo.

A mí me gustan los mundos curvos;

el mar es curvo,

la risa es curva,

la alegría es curva,

el dolor es curvo;

las uvas: curvas;

las naranjas: curvas;

los labios: curvos;

y los sueños; curvos;

los paraísos, curvos

(no hay otros paraísos);

a mí me gusta la anarquía curva.

El día es curvo

y la noche es curva;

¡la aventura es curva!

Y no me gustan las personas rectas,

el mundo recto,

las ideas rectas;

a mí me gustan las manos curvas,

los poemas curvos,

las horas curvas:

¡contemplar es curvo!;

(en las que puedes contemplar las curvas

y conocer la tierra);

los instrumentos curvos,

no los cuchillos, no las leyes:

no me gustan las leyes porque son rectas,

no me gustan las cosas rectas;

los suspiros: curvos;

los besos: curvos;

las caricias: curvas.

Y la paciencia es curva.

El pan es curvo

y la metralla recta.

No me gustan las cosas rectas

ni la línea recta:

se pierden

todas las líneas rectas;

no me gusta la muerte porque es recta,

es la cosa más recta, lo escondido

detrás de las cosas rectas;

ni los maestros rectos

ni las maestras rectas:

a mí me gustan los maestros curvos,

las maestras curvas.

No los dioses rectos:

¡libérennos los dioses curvos de los dioses rectos!

El baño es curvo,

la verdad es curva,

yo no resisto las verdades rectas.

Vivir es curvo,

la poesía es curva,

el corazón es curvo.

A mí me gustan las personas curvas

y huyo, es la peste, de las personas rectas.

J. Lizano 1931

Aparteu les criatures, que ve el papa!!!

2010-11-05T10:58:00.000-07:00

Doncs això, que un personatge tant caduc i caspós com el senyor Ratzinger Z ve a tocar els ous a Barcelona.

La obsoleta institució que representa aquest individu ha mostrat una actitud incomprensible arreu. Justificant i negant fets irrefutables o comprant el silenci de les seves víctimes. Des dels condons i la Sida a l´Àfrica fins als casos de pederastia o la recuperació de la memòria històrica.
Benet XVI ves a pendre pel sac!!!!!

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD

2010-10-31T12:47:00.000-07:00

La independència es va construint poc a poc amb la participació de tot un poble.

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas

Rutes en kayak (1): Tossa-Sant Feliu

2010-10-31T03:06:00.001-07:00

Sortida: Platja de la mar menuda (Tossa)
Arribada: Port de Sant Feliu de Guixols
Distància: 11 milles (anada)
Temps orientatiu : 2 hores 15 min (retallant la costa)

Tossa

Un dels més vells recorreguts per la costa brava en tota la seva essència. En ell s’hi troben la totalitat d’ambients idonis pel kayak: platges solitàries i inaccessibles per a cap altre tipus d’embarcació, espadats i costa escarpada, passos estrets, coves, grutes i avencs, penya-segats imponents, natura en tot el seu esplendor.

La sortida és de la mar menuda, la petita platja que obre el llevant de Tossa. Allí es relativament fàcil el descarregar el material (amb permís de les nombroses empreses que porten submarinistes a fer el bateig a la "banyera de ses dones"). A més el pàrquing dels cotxes es molt més senzill i econòmic que no pas a la platja gran.

Alguna de les nombroses coves del tram

La sortida des de la mar menuda es gairebé sempre plàcida, un cop passat el pas que hi ha entre l’illa i la punta de la mar menuda comença la veritable navegació que ens portarà fins a Sant Feliu. En condicions normals d’estat de la mar són una mica més de dues hores, ara bé, això dependrà del ritme de paleig i sobretot del temps que dediquem per badar entre les roques i les coves,...La primavera és una època ideal per aquesta sortida, les “golondrines” i demés embarcacions encara no naveguen i ens trobem sols amb les nostres piragües.

Un dels molts freus

Aquest primer tram proper Tossa està ple de freus i esculls. Espectacular es el freu anomenat On s’estimbà es carabiner just abans d’arribar a la petita i acollidora platgeta de Es sot d´en Boada d´allí enfilen rumb al conjunt d’illes des Palomar, proveu el pas que vogueu, tots són navegables en kayak. La següent platgeta és Sa cala d´en Jaume. Abans d’arribar a Cala Bona, trobem la primera de les coves de la ruta, Sa cova esclafada amb una petita entrada a ponent practicable sense la piragua i que connecta amb l’entrada principal. En aquest primer tram la costa es plena de racons. Abans d’entrar a la badia Cala Bona hi ha Sa cova des bergantí i en la mateixa badia hi trobem la cova de cala Bona i la cova de Sa Gatera. Cala Bona, com el seu nom indica està protegida de tots els vents. A ple estiu es prescindible, fora de temporada, sense el "xiringuito" que la ocupa totalment es un lloc idíl·lic i molt tranquil.

Cala Bona

Continuem el recorregut i el següent pas es Cala Pola, una bonica platja de sorra que en l’actualitat, un càmping que se l’ha apropiat en propietat. A cala Pola, amb el mateix nom hi ha una petita cova. Passat el cap de Pola, i abans d’arribar a lla badia de Giberola es troba la interessant cova d´en Cateura. Passat el cap ens trobem amb la badia de Cala Giberola, també urbanitzada fins a extrems insostenibles per un complex turístic de gust dubtós. Cala Giverola té al seu ponent uns penya-segats impressionats, navegar-hi arran es un plaer. Després trobem el cap des Pentiner que protegeix Cala Futadera de les marinades i del garbí però que està molt exposada a les llevantades. Aquest racó està farcit d´embarcacions en la temporada de bany.

A partir d´aquest punt la costa es fa menys retallada i abrupte però no per això perd el seu encant. En aquest tram de costa trobem Sa cova des Tabaco, nom que evoca èpoques on el contraban era el “modus” de vida per la gent de mar de la regió. Just abans d’arribar a Cala Salions, es troba Sa Canal, un espectacular freu només accessible amb petites embarcacions.
Cala Salions es una altre de les cales urbanitzades amb molt mal gust i que evoca una època on la llei de costes no existia i l’especulació immobiliària era l’esport nacional d´aquest país.

Continuem navegant i trobem algunes petites caletes amb molt d’encant fins arribar a la platja de Vallpresona, de còdols amb l´illot de Sa Galera al bell mig. La cala està molt poc protegida de l’onatge i desembarcar-hi no sempre es fàcil. Vallpresona es tot un símbol de la pressió ecologista per impedir la seva urbanització. Val la pena aturar-se per contemplar la força del seu paisatge interior i es probable que trobeu algú que aprofita l´indert per acampar. Entre els personatges que sovintejaven la zona hi havia una mena de "Robinson Crusoe" a la catalana.

Platja de Vallpresonda

Les següents platges són Cala Cabanyes i la Platja del senyor Ramon, també anomenada platja de la Corcollada. Aquesta es bastant freqüentada ja que té un accés fàcil des de la carretera. Travessem la platja per sota dels ponts de Canyet i arribem fins a la platja del mateix nom i a la platja dels Canyerets, també fortament urbanitzada. A partir d´aquest punt tota la costa que ens queda fins arribar a Sant Feliu només es accessible per mar degut al fort pendent i sobretot a l´espessa vegetació formada sobretot per bardisses i matolls.

Platja de canyerets i Sa Bardissa

Ara, la resta de l´itinerari discorre per indrets no urbanitzats des de la costa. Després de la platja de Canyerets, comença una zona rocosa anomenada Sa Bardissa que continua de manera rectilínia fins a l´acollidora cala Joana i la punta d´en Romeguer. Entre aquesta i la punta d´en Bosch ha un petit golfet molt protegit de l´onatge on hi ha racons molt tranquils, allí hi trobem cala Urgell i cala d´en Bosch.

Punta d´en Bosch

Tot just creuada la punta d´en Bosch hi ha una petita badia amb esculls i petits freus on hi trobem platgetes com Cala Rampells i Cala dels Músics, molt acollidores i protegides del garbí.
A continuació hi trobem unes boniques coves: primer la cova de la sapa i un xic més endavant les coves d´en Vitaia, la dels Contrabandistes i de Can Pei, les tres, una al costat de l´altre.

Cala del Vigatà

El tram final del recorregut es molt rectilini i poc abrupte i amb una costa baixa que discorre per la platja d´en Dell, llarga, estreta i de còdols, Sa Crestera i S´Esllavissada, que sense cap interrupció destacable en portarà fins a la Cala del Vigatà i punta de garbí de Sant Feliu, aquí la costa torna a guanyar alçada. Travessem aquest petit cap i fem rumb cap a la platja de Sant Feliu de Guixols passant per un curiós freu.

Sant Feliu

Diguem sí

2010-10-30T13:21:00.000-07:00

A vegades em sento cansat de dir sempre que no i d´anar a la contra. Aquest món m´ho fa molt dificil. Sempre, però hi ha algunes coses a les que sempre es pot dir sí.

A la monarquia republicana,
sí, sí, sí.
I aquell petó que és punyalada,
sí, sí, sí.
Tots som persones tots som gent,
sí, sí, sí.
Per tant iguals de diferent,
sí, sí, sí.
Queden tants móns per descobrir,
sí, sí, sí.
El ying i el yang que tots tenim
sí, sí, sí.

A tot allò que en diem art.
Al carnet sense identitat.
A la tristor de l´alegria.
Vivint del cuento tot el dia.

A una anarquia jerarquitzada,
sí, sí, sí.
Com un estel que tot ho abranda,
sí, sí, sí.
Al riure franc després del plor,
sí, sí, sí
Tots els sobrats cagats de por
sí, sí, sí.
Aquest silenci musical,
sí, sí, sí.
I al bé de déu que ens fa tant mal,
sí, sí, sí.

Tanta veritat, tanta mentida,
per viure sol fes companyia.

Tant prop d´allà tant lluny d´aquí.

Ara i aquí.

Diguem sempre que sí.
(Oriol Tramvia, el camí dels degotalls)

micologia escatològica

2010-10-25T13:27:00.000-07:00

cacera

Els inicis amb ous de reig i ceps bàsicament s´han acabat, ara es el torn pel rossiyol, la trompeta, l´escarlet, el rovelló, el pinetell, la lleterola o els fredolics.
Certament la temporada de bolets, i sobretot rovellons, està sent molt bona pels boscos d´aquesta illa.
Això del bolet es molt curiós, en alguns indrets farcit de rovellons, a pocs quilòmetres, amb la mateixa orientació, alçada i tipus de vegetació, cap rovelló. Uns metres més enllà, plagat d´escarlets, i a un parell de pobles només rossinyols i trompetes.

ou del diable

A més la tradició boletarire catalana està farcida de noms populars amb marcada referència escatològica i/o sexual: el cul blanc, el fal.lus caní. la gita de bruixa, el groguet pudent, les metes de burra, l´ou del diable, el pet de llop, el pixacà, el pixaconill o la pixadina vermella,...en són exemples.

gita de bruixa

pixacà

el bolet i la gènesi de les cultures

2010-10-19T12:00:00.000-07:00

Aprofitant aquest excel.lent inici de temporada de bolets, sobretot pel que fa a l´ou de reig (amanita caesaria) aconsellar-vos la lectura de "bolets i la gènesi de les cultures" de Josep Maria Fericgla.

Aquest llibre parla de bolets, parla d´amanita muscaria (reig bord), però parla de moltes més coses: de micofília i de micofòbia, d´al.lucinògens, de símbolisme, de gnoms i de follets, de...

reigbord fou un excel.lent grup arenyenc que també estava tocat pel bolet

se fuerza la maquina: 20 anys sense gato

2010-10-16T00:09:00.000-07:00

Xavier Patricio Perez, conegut amb el sobrenom de "el gato" o "gato perez" ens va deixar el 18 d´octubre de 1990, just fa 20 anys.
Parlar del gato es parlar de rumba catalana, malgat que l´inventor de la història van ser els gitanos de Gràcia.
De manera simplificada s´atribuieix l´autoria de la nostra rumba el mestre Peret i/0 al "Pescailla". Sigui com sigui, el sobrenom de catalana, es deu, paradoxes de la història, a un argentí arribat a casa nostra el 1966, aquest descobreix de manera casual, a les festes de Gràcia de l´època, un ritme que els gitanos del barri toquen amb les seves guitarres i s´el fa seu.

Un matí de primavera del que aviat farà dotze anys
arribava a la ciutat per la porta que té al mar
en un "barco" transatlàntic des d'un continent austral
un xicot viatger que duia una gran curiositat.

(Rumba dels 60)

Gato Perez va ser a més un dels membres més populars d´allò que els experts anomenen "musica progressiva catalana" i que va impregnar Barcelona als principis dels 70. Va formar part com a baixista, guitarrista i vocal en una munió de grups al voltant de Zeleste: Slo Blo, El gato, Secta de la saviduria estelar i finalment Secta sònica.

Amb el nom de Gato Perez té el seu primer reconeixement al 79 amb el treball "Romesco" que inclou himnes com: "todos los gatos son pardos", "la curva del morrot", "la rumba dels 60" o bé "el ventilador" La culminació serà l´LP Atalaya (1980), una joia on hi trobem a més de "se fureza la maquina" altres com "gitanitos y morenos", "ebrios de soledad" o bé "la orquesta de plata y oro". Després vindries altres LP´s (en total en va publicar 12 fins el 1990).

Ventura Pons (2003) va retre el seu particular hoenatge amb "el gran gato" on es repassen algunes de les joies del nostre heroi.

Derrumband, un grup format per homanetjar al gato despres de 20 anys.

La Pegatina, el grup de moda de la rumba catalana del s. XXI i el seu "gat rumberu"