 |
| Hem fet el cim!!! |
Feia temps que tenia la juguesca amb
l´Àngel de trobar el punt més alt de la comarca, el Turó d´en Vives a la
serra del Montnegre.
D´entrada jo sempre havia cregut que el punt més elevat era el Turó Gros i per això en aquest indret s´hi va instal.lar "la telefonista", majestuosa talaia de guaita que presideix la serralada. Avui, amb modernes medicions més precisses, sembla que el turó d´en Vives guanya per uns centímetres al Turó Gros i a més, aquest per uns pocs metres, es troba al Vallès Oriental.
Havia passat multitud de vegades pel petit corriol que mena fins dalt el cim però la densa vegetació que ocupa la part alta del Montnegre sempre m´havia frustrat els intents. Tenia clar cap a la zona on havia d´anar però mai havia aconseguit arribar fins a dalt.
Ara fa uns dies passant per les obagues del Montnegre ens vam aturar en un petiit pla amb uns freixes extraordinàris. Aquesta troballa, la localització d´aquest pla a "l´alpina" i les darreres indicacions de l´Àngel van ser determinanats.
Així doncs aprofitant una sortida matinera en bicicleta vam recorrer la carena fins arribar al corriol i d´aquí a dalt del punt més elevat de la comarca. Signatures de rigor en el llibre de visites i un nou repte cap a l´Ângel, es tracta de trobar la Font de Llora, molt propera a aquest indre i avui totalment perduda entre la vegetació.
