Taballera a l´hivern

Taballera a l´hivern

Taballera, la senyora del gou, la gran platja de la Mar d´Amunt, situada al cor del golfet.
A l´estiu atapeïda d´embarcacions de totes mides i tamanys, a l´hivern deserta, nomès trepitjada per algún excursionista o bé algún kayakista que no es volen perdre l´espectacle .

Tant sols accesible per mar o bé a peu pel camí que surt del Port de la Selva i ens duu a Sant Baldiri.

Taballera a l´hivern

De còdols petits i sorra gruixuda abocats per la riera que hi desemboca forma una perfecte mitja lluna orientada a la tramuntana. L´extrem de ponent està molt més protegit del vent del nord i per això s´hi aixequen unes barraques de pescadors , que avui estan pràcticament en runes.

Taballera a l´hivern

Taballera ha estat de sempre una platja molt cobejada i motiu de disputes entre els pescadors cadequesencs i els seus veins del Port de la Selva. Es un lloc ideal per a la pesca a l´encesa, una modalitat d´art de platja que malauradament s´ha perdut.

Normalment la platja ens obsequia amb algún petit aiguamoll format per la força de la tramuntana o bé per les plugues si han estat generoses.
Un passeig per l´entorn ens porta a una bonica i ombrivola pineda als voltants de les barraques, el que en el seu dia va ser un pou i les feixes delimitades per paret seca que en el passat devien proveir de blat o raïm

Hivern, poca neu i bon temps

Hivern atípic amb calor, poc fred i nevades minses. Les "fustes" d´skating arraconades amb pols i un únic consol, les calmes que em permeten navegar en kayak, i de debó que ho he fet aquest desembre, gener i febrer.
Tot apuntava bé quan abans de la immaculada constitució cau la primera nevada. Semblava perfecte, a primers de desembre començar a lliscar per la Calma, però els savis ja ho van advertir, quan neva tant aviat no neva quan toca.
De sobte forta calor, vent i la neu comença a fondre. Només a les pistes d´alpí els canons mantenien les estacions.

Tot el gener al dic sec, el febrer comença igual però el cap de setmana passat, l´espai nòrdic de Capcir es tot obert. Cal aprofitar-ho i més quan, després de la nevada les temperatures han començat a pujar. Ha estat el cap de setmana de l´estrena, pot-ser serà l´últim de la temporada? Espero que no.
Es curiós, el canvi climàtic cada cop es més evident amb infinitat de proves i nosaltres, "massels", continuem aferrats a la poltrona de la incoherència.

Sense senyal

Quan creus que ja s´acaba, torna a començar

(en solidaritat amb els companys/es del país valencià)
Visca la Terra Lliure

Ramones: la fi del segle

Un parell de dies abans de la cerimònia de lliurament dels grammy 2011, la horterada que premia a la indústria, més que no pas als autors, es van lliurar el grammy a la trajectòria. En aquest cas els premiats van ser Ramones. No deixa de ser curiós que rebin ara un reconeixement quan tres dels seus cuatre integrants ens han deixat: Joey (2001), Dee Dee (2002) i Jonhnny (2004) i de les formacions inicials només queden els bateries Tommy (74-78) i Marky (78-83), aquest últim entestat en ressuscitar una altra vegada al grup.

Al llarg dels més de vint anys que la banda va estar activa, el reconeixement mai va arribar. Només en alguns països, entre els quals es troba el nostre, la banda de queens, els herois del mític CB GB, tenia un enorme seguiment, i els ramones van arribar a oferir concerts de “festa major”.

Recordo l´actuació dels Ramones en la festa de treball del PSUC de l´any 1981, les cròniques diuen que van tocar amb Rapidos (manolo garcia i quimi portet) i Diego Cortés però jo els recordo compartint cartell amb Pau Riba i Tequila. Siqui com sigui els concerts de Ramones eren energia en estat pur desde el primers one, two, tree... i fins al final, on encara, de camí a casa, resonaven per d´entre les neurones etíliquesl els seus himnes curts, senzills, enganxosos i enllaçats.

Possiblement Ramones ha estat el grup menys valorat del la història de la música moderna malgrat el que van representar i les influències que han deixat. Diria que només el seu logo ha passat a la història i es possible de veure algún pijo-progre, que no tenen ni puta idea de que es el punk, lluint la senyera ramoniana.

La història de Ramones està plena de conflictes interns entre els seus integrants i en especial entre Joey i Jonhnny, malgrat que l´addició de Dee Dee també va generar molts enfrontaments tal i com està recollit a End of the Centuri el documental filmat poc abans de la mort de tots tres.

Hey ho lets go

minves de "febrer"

Port Lligat, temps de minves

Les situació meteorològica anticiclònica típica del gener on les elevades pressions juntament amb el pantà baromètric que s´estableix a casa nostra fan que l´estat de la mar esdevingui una "bassa d´oli" i que les altres pressions facin descendir el nivell de l´aigua del mar ben bé mig metre. Són les modestes marees baromètriques de la mediterrània.

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

(joan maragall)

La perdua d´un altre símbol

Just fa un any, les ventades i la neu van fer caure l´esplèndit roure de Santa Maria. Ara li ha tocat el torn al pollancre que hi havia just devant del Corral. Menys espectacular que el roure però no per això menys important.
De la mateixa manera que el mas es va envellint i enderrocant poc a poc, l´arbre ha anat perdent força i vitalitat fins que no s´ha pogut mantenir dret i ha caigut. Només queda ara que el mas es vagi enderrocant i tot quedi en un record.
Ens diran que el causant de la caiguda ha estat el vent, o bé els fongs. Pot-ser el fred o la manca de pluja. La veritat es que el pollancre estava fart de viure i de veure que l´acollidor mas s´anava convertint enun munt de runa i per això ha decidit acabar.

el simbol perdut

Obreda (1): Les Cortades del visionari

Pla de Forcs o pla de feres

Si una arbreda es una plantació d´arbres, una obreda és un lloc plantat d´obres i si el llibre n´es la terra, l´obra és el territori.

Dins l´obra poètica de Perejaume destaca Obreda (62 / Empuries 2003) on s´aplega bona part del treball poètic de l´artista. En aquest cas, Perejaume, pinta amb ploma.

Perejaume, polipoeta galàctic (entre moltes altres coses) crea el seu univers màgic al Montnegre, la seva, (i la meva serralada). Mai el Montnegre havia estat tant reivindicat com ara, amb el geni de Sant Pol.

Amb una llum de país alt, el Pla
dels Forcs cobreix de suros la pintura,
l'aspecte arbori de la nit al clar
del dia i l'or com una ratlla pura

en l'ampla encesa dels velluts. Si deia,
sota els cims tendres, que tot és pintat,
ningú no s'ho creuria i, amb taleia,
se n'aniria a peu damunt el prat.

Si esborro el Pla dels Forcs i la Cortada
i el pinzell entredeixa un cabal rar,
no en vull pas saber el nom ni la contrada:

damunt la mar encesa, el doll del far
i el bres tot compassat de la teulada
i el mar que cau a plom al fons del mar

(Perejaume)