dijous, 23 de desembre del 2010

Aquí és nadal i estic content

Novament, i per segon any, la gent de la CCMA l´ha encertat amb el videoclip amb el que felicita el Nadal.
L´any passat va ser el caganer d´Albert Pla i amics.



Per aquest any s´ha triat a La Pegatina. Tot un fenòmen de masses que sense tenir disc convencional (de pagu) al mercat, s´ha sabut obrir camí a partir dels seus concerts, del boca-orella i de les descàrregues gratuïtes dels seus treballs a la xarxa (Al carrer! i Via Mandarina).
Ja fa un parell d´anys que estic enganxat a la rumbeta de la pegatina gràcies a la meva filla i espero i dessitjo que aquests nois de Montcada continuin creant i continuin compartint.

Gracies Pegatina i Bones festes a tots

diumenge, 12 de desembre del 2010

Porque yo seré tu peor pesadilla

En el segon aniversari, uns versets dedicats a dos ... de .....
(Y es que a veses tengo malos pensamientos)

Si algún día me he muerto
y todavía no he vengado
todo el daño que tú me has hecho,
yo me convertiré en fantasma

y ¡por mi alma desalmada!
que pagará todas tus putadas
me he quedado con tu cara

yo me convertiré en fantasma,

iré a por ti, así, a sangre fría,
¡te lo juro! voy a amargarte la vida...


Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día

yo te asustaré... será espeluznante,

eternamente te asustaré.


Bajo tu cama o en el armario

pegando aullidos por tu pasillo
mi presencia estará contigo

hasta que maldigas haber nacido.

como si fuera una maldición.
fantasmagórica aparición,
voy a reventarte la vida
y la existencia de tu familia...


Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día

yo te asustaré... será espeluznante,

eternamente te asustaré.


Pasarás las noches en vela

igual que yo seré un alma en pena

tu condena será, ¿recuerdas?

sentir el roce de mis cadenas,

como si fuera una maldición,
fantasmagórica aparición,

pagarás por tu mala vida,
por tus maldades y tus mentiras...

Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...

yo te atormentaré de noche y de día

yo te asustaré... será espeluznante,

eternamente te asustaré...

porque yo seré tu peor pesadilla...
no lo olvides...
yo desde el infierno vendré a buscarte

para que pagues todas tus maldades

y te suicides y que te pudras

en el infierno juntito a mí
.




Y es que yo no tengo corasón.

divendres, 10 de desembre del 2010

jo també sóc somiatruites

Albert i Pascal, els somiatruites

Acabo d´arribar del Lliure i com el Pla i la resta del somiatruites em costa agafar el son. A aquestes hores de la nit de descans i somni es converteixen en espais de reflexió, pensament i paranoia.
Es doncs hora de fer aquesta entrada a l´illa.

Somiatruites es del tot recomenable, en ell es repassa alguns dels himnes de l´Albert des dels seus inicis, tots per això, passats pel sedàs del Pascal i la resta de components de la "Petita Orquestra Somiatruites".
Feia anys que no escoltava el cuarto dels trastos (Aquí s´acaba el que es donava 1990) o la nana de l´Antonio (Ho sento molt 1989) que amb les joguines del Pascal, l´Ivan, en Jordi i en David sonen d´allò més bé. També es curiós el fet d´escoltar les lletres que ha compós l´Albert per alguna de les peces del Pascal.
Per acabar d´amanir l´espectacle hi intervé el DJ Crepusculo, les siameses superglue i d´altres titelles creades pel Martí Doy que li dona format arenyec a l´obra i que són manipulades pels Farrés Brothes que també fan els cors.
L´Albert i el Pascal tambe es van atrevir amb peces més recents Ciego (La diferencia 2008) o el Cecilio (Cançons d´amor i droga 2003) i es clar, nanes com Somiatruites, Demà o Pipí (Anem al llit 2002).
L´estreno més sonat de la nit va ser la gamberra "Antònia Font". I es que com diu l´Albert "es va follar a Antonia Font en un vol Barcelona /Palma".
La versió a ritme d´ska de Psicotic music hall (psicotic misic hall 2002) acompanyat ballant pel Jordi Busquets i l´Ivan Telefúnkez o Love too soon que en el seu dia va cantar PJ Harvey (Argot du bruit 1998, potser un dels millors treballs de Pascal) van ser alguns dels moments algids de la nit.



Bona nit als que dormiu.