divendres, 26 de novembre del 2010

Tardor, Ebre i reflexions

Miravet, un dels millors port per entrar en kayak

Nova tardor i nova trobada desorganitzada a l´Ebre, ja en són tres. Cada any a l´acabar el bon temps espero "en candeletes" el dia de la trobada. El primer any nombrosa, érem uns 20, tots erem novells. El segon any molt més reduïda, no passàvem dels 10 però motl ben avinguts. Aquest tercer any, multitudinària, diuen que uns 90 kayaks van navegar per l´Ebre en el tram Garcia-Miravet-Benifallet.

La xarxa té moltes coses bones i una d´elles és el fòrum de kayak de mar, espai virtual on es convoquen aquestes trobades. Hi participem cadascú, a títol personal, amb el seu "nom de guerra" (nick) i la trobada serveix, a més, per relacionar nicks amb persones reals. Segurament aquest any no ens hem conegut tots (com havia passat en els anys anteriors) però tothom en major o menor mesura ha posat rostre a alguns dels participants en el fòrum.

Erem més de 90 i cadascú de nosaltres ha viscut els 30 km de descens a la seva manera: acompanyat dels seus, petant la xerrada amb nous coneguts o navegant en solitari i gaudint de l´espectacle natural que el riu ens ofereix,. I es que no hi ha només un Ebre, n´hi ha tants com kayakistes van navegar pels seus fils d´aigua. Prova d´això són les fotografies que s´han enviat al fòrum. Cadascú retrata el seu riu i de debó que no n´hi ha dos d´iguals.

Pera mí aquesta trobada també ha estat especial, en un primer moment volia venir amb el meu projecte, però d´una banda la gran quantitat de penya i per altre el fet de venir acompanyat per la meva parella em va fer desistir de la idea. L´Stella, malgrat que fa uns quants anys que naveguem junts i que les hem vistde tots colors, li té un especial respecte a tot allò que no sigui mar (suposso que per desconeixença) i m´em va costar molt de que vingués. Al final, s´ho va passar d´allò millor, i el més important, li ha perdut la por al riu.

Aquí teniu els posts i les fotos d´alguns dels participants:

blauet (lluis de beniemocions)
rafaguru
josemikai
koe
Fran
Carlos qajaq
hombrealagua
manu
capianremo
fdefelip






dilluns, 15 de novembre del 2010

els canet´s en cartells

Els estius del 75 al 78 van ser marcats pels festivals del Canet Rock. Hereu de les sis hores en un inici i un "enfant terrible" de la contracultura quan va creixer i va morir..
El pla d´en Sala, avui ocupat per un cementiri de roulottes va ser testimoni d´algunes de les actuacions més destacades que s´han produit en aquest pais petit
De la "follia" del 75 al punk del 78 els canet rock van representar un espai de llibertat i el testimoni clau de l´evolució d´allò que s´en va anomenar progressisme (o música laietana), sota l´aixopluc de zeleste i que va acabar com a veritable i anàrquic roc sens k de la mà de Pau Riba.

1975




El primer Canet,"12 hores de música i follia", es potser el més documentat, sobretot per la difussió que s´en ha fet a través del documental de Bellmunt. El cartell va ser fet pels dibuixants del "rollo enmascarado" i passarà a la història per la prohibició que va patir Sisa (el gran triomfador de la nit) arran d´unes declaracions fetes a la premsa. Un protagonista secundari del primer Canet va ser Oriol Tramvia, també fora del cartell, que va muntar el seu show a les paradetes.

1976




D´entre altres hi van actuar els Triana de Sevilla. Va ser un festival amb diversos escenaris i activitats paral.leles al mateix. Talment semblava que el Canet 76 s´avançava al seu temps.


1977



El tercer canet passà a la història per la poca assistència de públic, pel diluvi que va caure durant el festival. Però per sobre de tot, tothom el recorda per l´incomprés Astarotuniversdeherva de Pau Riba i Peruchos. De testimoni d´aquesta edició ens queda un disc precindible editat per RCA. L´Astarot va ser editat i enllaunat anys més tard i es pot trobar fàcilment.

1978



El darrer canet va ser organitzat per matriu matràs (pau riba) del que es va dir l´any anterior que va voler dinamitar el festival amb la seva provocativa actuació. Hi van actuar artistes extrangers de renom, com Blondie i bandes a les antípodes del rock laietà, com la banda trapera del rio.
El cartell dissenyat per Pau riba va ser censurat pel nou govern democràtic

divendres, 12 de novembre del 2010

Las personas curvas

Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas



A mí me gustan las personas curvas,

las ideas curvas,

los caminos curvos,

porque el mundo es curvo

y la tierra es curva

y el movimiento es curvo;

y me gustan las curvas

y los pechos curvos

y los culos curvos,

los sentimientos curvos;

la ebriedad: es curva;

las palabras curvas:

el amor es curvo;

¡el vientre es curvo!;

lo diverso es curvo.

A mí me gustan los mundos curvos;

el mar es curvo,

la risa es curva,

la alegría es curva,

el dolor es curvo;

las uvas: curvas;

las naranjas: curvas;

los labios: curvos;

y los sueños; curvos;

los paraísos, curvos

(no hay otros paraísos);

a mí me gusta la anarquía curva.

El día es curvo

y la noche es curva;

¡la aventura es curva!

Y no me gustan las personas rectas,

el mundo recto,

las ideas rectas;

a mí me gustan las manos curvas,

los poemas curvos,

las horas curvas:

¡contemplar es curvo!;

(en las que puedes contemplar las curvas

y conocer la tierra);

los instrumentos curvos,

no los cuchillos, no las leyes:

no me gustan las leyes porque son rectas,

no me gustan las cosas rectas;

los suspiros: curvos;

los besos: curvos;

las caricias: curvas.

Y la paciencia es curva.

El pan es curvo

y la metralla recta.

No me gustan las cosas rectas

ni la línea recta:

se pierden

todas las líneas rectas;

no me gusta la muerte porque es recta,

es la cosa más recta, lo escondido

detrás de las cosas rectas;

ni los maestros rectos

ni las maestras rectas:

a mí me gustan los maestros curvos,

las maestras curvas.

No los dioses rectos:

¡libérennos los dioses curvos de los dioses rectos!

El baño es curvo,

la verdad es curva,

yo no resisto las verdades rectas.

Vivir es curvo,

la poesía es curva,

el corazón es curvo.

A mí me gustan las personas curvas

y huyo, es la peste, de las personas rectas.

J. Lizano 1931

divendres, 5 de novembre del 2010

Aparteu les criatures, que ve el papa!!!


Doncs això, que un personatge tant caduc i caspós com el senyor Ratzinger Z ve a tocar els ous a Barcelona.
La obsoleta institució que representa aquest individu ha mostrat una actitud incomprensible arreu. Justificant i negant fets irrefutables o comprant el silenci de les seves víctimes. Des dels condons i la Sida a l´Àfrica fins als casos de pederastia o la recuperació de la memòria històrica.
Benet XVI ves a pendre pel sac!!!!!