Veles i rems: Llaut a Santa Cristina

i en Marc, on és en Marc

Després de la pausa hivernal, el passat diumenge es va donar el tret de sortida a la temporada 2010 de rem en banc fix. Les primeres regates d´enguany són en llaut mediterràni (que ens deixa el Club de Rem Santa Cristina). i serviran per preparan el proper campionat d´Espanya.
La regata de Santa Cristina del 21 de març va ser de fons: 3000 m (dues voltes a un circuit triangular) i representa la primera prova per mesurar-nos amb els nostres rivals, malgrat que no tots van ser present en aquesta primera cita.
La mar estava una mica picadeta i es va demostrar una altra vegada que el llaut no és una embarcació molt marinera. Vam sortir forts, i malgrat la dificultat per remar en algunes posicions, sobretot a la banda de bavor, la primera part de la regata va anar força bé, fins que en un dels girs, al clavar la barca, va saltar el timó. Vam tenir que frenar el bot i tornar a col.locar el timó una altra vegada per rempendre la cursa i evidentment, el temps que vam perdre va significar que Baix a Mar i Ram Badalona ens passessin per davant.
Ara, tenim als rivals més confiats i en la propera regata a veure si donem la campanada. Això serà l´11 d´abril a Palamós.

Arcadia (XXI)

fregant la coberta

Els anells de la banyera ja estant secs. A partir d´ara i fins a començar amb els acabats i el verníssat, el que em toca serà fregar amb paper de vidre tot el kaiak.
Pel casco i la coberta m´ajudo amb la fregadora retro-orbital però per als anells no hi ha més remei que fregar-ho a mà.

fregant el casco

El fregat es fa amb paper de vidre de 40, de fer bé aquesta operació en depèn que l´acabat sigui més o menys bo.
De totes les feines realitzades fins ara, aquesta es la més pesada i lenta. La fibra laminada s´ha de fregar fins a fer desaparèixer la brillantor inicial. Les gotes i les unions entre teles s´han de fer fregar enèrgicament fins que quedi una única continuïtat en tota l´embarcació. La feinada del paper de vidre l´s´ha acabat després de dedicar-hi unes cinc jornades amb un promig de 4 hores cada dia i de respirar aquella pols blanca i tòxica de la resina.

La darrera operació pendent es la de laminar els anells de la banyeral per tal de donar-li més resistència i protecció. Aquesta aperació la fem col.locant teles de fibra de vidre amb resina epoxi. Un cop sec el laminat haurem, evidentment, de fregar amb paper de vidre tal i com hem fet a la resta del kaiak.

laminant els anells

laminant els anells

A partir d´ara ja podrem començar amb el vernís.

Arcadia XX

els dos primers anells col.locats

Estem ja a la recta final del procés constructiu. Ara ens dedicarem a enllestir la banyera. Primer de tot, amb la caladora procedim a realitzar el tall que determinarà l’obertura de la mateixa. El tamany de la banyera del kaiak es considerable, així serà més fàcil l’entrada i la sortida del palista.

Acabada la primera operació passem a tallar els anells de la banyera i a continuació els col·locarem. Farem servir tres anells per babord i tres per estribord que els unirem entre sí per tancar el cercle de la banyera. Utilitzarem una peça de fusta massissa per unir entre sí el costat de babord amb el d’estribord.

darrer anell

Primer de tot, presentem i col·loquem l’anell inferior dels dos costats, la unió es fa amb massilla epoxi a sobre de la coberta que haurem fregat prèviament. Fixem amb serjants aquest primer anell i un cop seca la massilla col·locarem el segon anell a sobre del primer repetint la mateixa operació. Un cop secs aquest anells passem a col·locar l’anell superior, aquest es una mica més ample per tal de facilitar la subjecció del cubrebanyes.

anells enllestits

Mentre esperem que tot plegat s’assequi ens dediquem ara a realitzar l’obertura del compartiment estanc de popa. Utilitzem la caladora per a realitzar el tall que abans haurem marcat. Després tallem i col·loquem els anells que determinaran que el tancament del “tambutxo” sigui estanc. La unió d’aquests anells a la tapa del “tambutxo” i a la part inferior de la coberta es fa també amb massilla epoxi. Els serjants ens subjectaran les peces fins que la massilla hagi pres.

tallant el tambutxo

anell inferior del tambutxo

Ara només ens queda esperar que tot plegat s’assequi i la setmana vinent fregarem els anells per tal de que quedin anivellats.

El símbol caigut

Les ventades del gener passat "van poder" amb el roure de Santa Maria, aquest es tracta d´un arbre catalogat de monumental que es troba a Santa Maria del Montnegre.


El roure de Santa Maria les ha vistes de tots colors amb els gairebé 400 anys de vida i era un dels símbols del patrimoni natural de la serra del Montnegre. Les ratxes de vent del dia de reis van ser tant fortes que el vell tronc mig corcat del roure no va poder suportar i finalment va caure. Ara que s´havia restaurat la font, l´ermita i l´indret s´havia revitalitzat, el roure, poc amic de les gentades, va decidir de deixar-nos i convertir-se en poc més que llenya.

Arcadia XIX

Un cop tenyida la coberta, passem a laminar-la amb fibra de vidre i epoxi., d´aquesta manera tota la part externa del kaiak queda plastificada i protegida de l´aigua. La laminació ha fet pujar el to del tint i el vermell ha pujat una mica més.
La següent operació serà la banyera.

Pay pay

Avui fa un any que en Pepe va marxar.



Solamente