dijous, 25 de febrer del 2010

Arcadia (XVI-XVII i ...XVIII)

presentant la coberta de popa


Aquesta setmana sessió intensiva matí/dinar/tarda per mirar si podem avançar una mica en el projecte caiaqueru. A més, entre setmana, preparació de la coberta i tinció.

ajustant la coberta


ajsutant la coberta

Després de superar els problemes amb la coberta de proa, hem passat a ajustar aquesta amb la caladora, el ribot i finalment el paper de vidre. La feina es delicada, primer rebaixant amb la caladora, després rematant amb el ribot i finalment amb el paper de vidre. Un cop realitzada aquesta operació, passem a presentar i col·locar la coberta de popa. La unió entre les dues peces es fa unint-les per la testa amb massilla epoxi i una peça de tauler d´okume a la part inferior.


detall de la unió per testa

La col.locació de la coberta de popa es idèntica que la de proa, un cop presentada s´aplica la massilla i es passa a curvar-la ( la curvatura en aquest cas es molt menor). Abans de la col.locació de la coberta de proa i tancar definitivament procedim a realitzar un orifici tant a la coberta de proa com a la de popa per tal de poder accedir a l´interior i fixar l´unió per testa de les dues peces de fusta. Aquest orifici després l´engrandirem per tal de col.locar les peces que tancaran la banyera.
Com que tinc la intenció de tenyir en vermell la coberta, he de fregar a la perfecció amb paper de vidre totes les taques que i restes de resina que hi ha.

tenyint

Per a la tinció utilitzo tint "a l´aigua" de la marca "xylazel". Hi aplico dues capes directament sense rebaixar en aigua. Per a plicar el tint faig servir desfiles de cotó.
El següent pas serà la laminació de la coberta.

coberta tenyida

coberta tenyida

dimarts, 23 de febrer del 2010

25 anys sense Espriu

M´adhereixo a la iniciativa d´Antaviana per recordar la figura de Salvador Espriu ara que fa 25 anys que ens ha deixat.

Per això he recuperat aquest vell i bell escrit.


ELS RIALS EN L´OBRA DE SALVADOR ESPRIU

Recordo amb detall cases i carrers del meu poble, vinyes, turons, rials, barques a la fusta, Sempre les recordo just en ser varades.

(S. Espriu, Doctor Rip)

Salvador Espriu reprodueix en la seva obra el paisatge, els costums i les persones d´Arenys de Mar. La mítica Sinera, el seu univers particular, té com a límits naturals, a llevant el turó del Mal Temps i, a ponent, el turó de la Pietat, amb el cementiri a dalt. Es a dir, pràcticament, doncs, el que avui és, encara, el nucli urbà d´Arenys de Mar.

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més...

(S. Espriu, Cementiri de Sinera II)

Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
dels garrovers corcats,
tornava el vent a començar.

Per un camí de cabres
baixà fins al rial.
Esglaonava fressa
en els canyars.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XII)

En les descripcions de la vegetació dels rials, Salvador Espriu es refereix poc als alocars i narra amb molt més detall els canyars i les plantes oloroses que hi troba, com ara el fonoll. Els conreus també han estat descrits de manera reiterativa al llarg de la seva obra.

Horts de secà i vinyes, pins, rials, canyars, alocs, una carena baixa al fons

(S. Espriu, Doctor Rip)

L´oreig passa per l´enreixat dels canyars i s´ajeu damunt el fonoll i els alocs

(S. Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

Pols de rial, parets de vinyes i hortes, les hortes rialleres de la costa, florides com un jardí.

(S. Espriu, Laia)

Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.

(S. Espriu, Cementiri de Sinera I)

La placidessa dels rials es transforma, de sobte, durant la tempesta. Salvador Espriu glossa aquesta metamorfosi en diferents parts de la seva obra literària:

Venia l´aigua
a grossos bots
pels llargs rials.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXXIII)

Quan la desbocada força dels cavalls
de l´aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXIV)

La velocitat de l´aigua en baixar pels rials es comparada per Espriu amb la força dels cavalls i la descriu, de manera magistral, en els següents versos.

Res no deturaria
la força dels cavalls
de l´aiguat. Si esclatava,
deixa´ls passar.

El galop d´aquests poltres
no durarà.
Els lloms dels bots es trenquen
en el mar.

Deliri de pluja,
veu del llamp.
Retruny amplificada
rost avall.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXV)

Els rials formen un enreixat al llarg de tot el terme municipal. De tots, només el rial de Sa Clavella va a parar a la riera mentre que els altres ho fan en els altres rials que finalment desemboquen al mar.

El rial desembocava a la platja, i les ones eran ja al davant, molt properes

(S. Espriu, Laia)

Precisament, el rial de Sa Clavella pren una especial rellevància en l´obra de Salvador Espriu, donat que és el camí tradicional que es segueix per arribar al santuari del Remei, un dels punts de peregrinació de la gent d´Arenys.

Una tartana pujava rial amunt cap al Remei, i he contemplat com les aixades dibuixaven solcs als conreus i m´aturava a parlar...

(S. Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

Per l´enclotat i sec camí de sorra
sentia al lluny resplendir la carena.
Jo no la veig, però, perquè me´n priven
les altes tanques d´alocs i canyars.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXII)

dissabte, 13 de febrer del 2010

Arcadia (XV)

Finalment ens ha arribat, via Palma de Mallorca, el tauler de 4mm i per fí hem pogut completar amb èxit la col.locació de la coberta.
Per realitzar aquest operació, primer hem tallat la peça corresponent a la coberta de proa, l´hem presentada i l´hem preparada per a la col.locació, es a dir, amb una galga hem marcat i foradat els punts on hi clavarem els claus de coure.

aplicant massilla a la part inferior de la coberta

A continuació preparem massilla epoxi amb resina, catalitzador i sílice, apliquem, amb l´ajut d´una espàtula, una capa bastant fluida a la part inferior de la coberta.
Afegim més sílice per fer-la més viscosa i amb una mànega pastelera l´apliquem al llistó d´iroco lateral, als baus i al tauler separador del compartiment de proa.

aplicant massila amb mànega pastelera

idem

Tot seguit hem presentat la peça de la coberta i amb unes cinxes l´hem anat apretant fins que ha agafat la forma de l´embarcació. El següent pas ha estat clavar cada 8 cm un clau de coure per tal de subjectar-la.

clavant la coberta de proa


per fí!!!, a la tercera

L´ultim pas ha estat repassar l´excés de massilla que ha sortit per pressió, tant de la part interna com de la part externa de la coberta.
La setmana vinent col.locarem la peça de la coberta de popa, amb molta menor curvatura i suposadament més fàcil de treballar.
Però això serà la setmana vinent.

dijous, 11 de febrer del 2010

Arcadia (XIV)

Aquest setmana hem enllestit el sistema de pedalina i hem intentat col.locar la primera part de la coberta.
Pel que fa a la pedalina, hem utilitzat un sistema regulable de cremallera identica a la que utilitzen els llaguts catalans.
La setmana passada vam enganxar el suport de fusta i aquesta setmana l´hem laminat amb fibra de vidre i epoxi, a continuació hem collat les cremalleres i hem muntat el suport pels peus.

detall suport pedalina


sistema de pedalina


En quan a la coberta, hem tornat a trencar-la quan intentavem curvar-la. Amb aquesta ja n´hem fet malbé tres!!!.

col.locant la coberta

la coberta esquerdada

Necessitem urgentment trobar tauler hidrofug 100 % okume de 4 mm de gruix. S´ha demostrat que el tauler de 5 mm, malgrat per-li talls longitudinals de 0,5 mm que li hem fet no resisteix l´esforç a la flexió a que el sotmetem.
Espero que la setmana vinent tinguem tauler de 4 i que canviin les coses.

dimecres, 10 de febrer del 2010

vogalonga 2010, aquest any tampoc!!!!



Venècia i els seus canals ja son de per sí una bona excusa per viatjar, però si a més es possible navegar amb la teva pròpia embarcació el goig encara és millor.
Des de fa bastants anys, s´organitza pels canals de Venècia la Vogalonga. La trobada europea més multitudinaria de rem i piragüisme.


Fa molts anys que rumio en la possibilita d´anar a "vogar" a la Vogalonga, ja sigui amb el llagut mediterrani o bé amb el kayak de mar, i sempre per alguna o altra raó m´ha estat impossible. Aquest any, les coses "pinten" de la mateixa manera: les dates, la logística,... han estat un argument per descartar la vogalonga any rere any. No sé si hi arribaré a anar alguna vegada, però malgrat tot m´agradaria compartir algunes imatges de l´esdeveniment.


La vogalonga es una d´aquelles fites, que ara per ara no són possibles i de la manera que pinten les coses al nostre país no sé si estaré en condicions (biològiques i econòmiques) d´anar-hi quan plegui de treballar als 67 anys o més ( si el treball o la vida no em plega abans a mi.)

Si sou els afortunats d´anr a la vogalonga, aquí teniu tota la informació d´aquest any.

dilluns, 8 de febrer del 2010

"Carnaval a la república d´A."..renys

Doncs això, que aviat começa el carnaval a la republica independent d´arenys

Nens i nenes de cor net, esborreu per sempre més el pecat original

escoltant sense escoltar, la història del carnaval a la República d’A

Cementiris encesos i espais congelats,
sons de flauta i timbals, cabeçuts i gegants,
personatjes d’un drama, ombres infernals
i les cendres d’un somni etern i mortal.

Caravanes d’espuma i focs artificials,
santuaris “de canan” i esquerdes amb la ma,
caravanes de joies i pedres a l’orient,
la gitana que balla ha perdut son anell,
caravanes que creuen paratjes deserts
on cap arbre ni planta no hi creix

Hi ha un lloc per inventar i es la República d’A
hi ha un lloc per oblidar i es la República d’A
República ideal.

Carruatjes reials il·luminen palaus
i un jardí davant d’ells on el rei s’amagat
sirenetes hindús, religions sos amors
ceremonies paganes i profanacions

i heus aquí hi ha un jueu i un negre jugant als escacs
i un cangur que s’ho mira salta i pica de mans.
Les maldats d’or i argent, una dona i un llop
fan l’amor sota un cel encrestat de passió.
Es la terra promesa que tan pocs han vist
una mona de pasqua els senyala el camí

Avuí es festa gran a la República d’A
hi ha musiques i balls a la República d’A
República ideal.

El senyor president interpreta «Mozart»
i un desitg inconcret li fa còrrer les mans.
Jo m’adormo a la neu escoltant el secret
que un astròleg vident m’ha volgut confiar.

I "garrapades" de gent sense carnet d’identitat
travessant aquell riu mil·lenari i sagrat.
Ulls, espelmes i estels fan un llibre no escrit
que prediu un final ple d’electricitat

I un estel de capvespres i de matins veuràs
entre el Sol i la Terra suspens un instant.

Tot l’any es carnaval a la República d’A
disfresses i espantalls a la República d’A
República ideal,
República ideal,
República... irreal.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Arcadia XII i XIII

* Aquesta setmana també sessió doble.

arreglant el "desatre de proa" amb l´orbital


Ja tenim col.locats els baus que fixaran la coberta , juntament amb els panells separadors i el llistó dels panells laterals.
Abans però de començar aquesta operació haurem d´enllestir el sistema de pedalines ja que amb la coberta posada serà impossible accedir-hi amb comoditat. Així un cop enganxat el suport amb massilla, ho freguem tot i procedim a fer els radis que donaran consistència.

fixant els suports de la pedalina

fent els radis del suport de la pedalina


La setmana vinent, un cop secs aquests radis i després de fregar-ho tot laminarem el suport amb fibra de vidre i epoxi i a continuació i collarem les cremalleres per regular els peus. El sistema que hem triat imita el que fan servir els llaguts de rem.

La coberta la construirem en dues peces, una a proa, de la longitud total del tauler, on la corbatura es més pronunciada i l´altra a popa molt més curta i menys exposada a la flexió. Pel que fa als materials, hem utilitzat tauler hidròfob d´okume de 5 mm, el gruix d´aquest tauler ha provocat que a l´hora de corbar la coberta hàgim trencat dues vegades la mateixa peça. L´ideal hagués estat utilitzar tauler de 4 mm, però es fa difícil de trobar en el mercat. Per tal de reduir la rigidesa del tauler li hem fer uns talls longitudinals de 0,5 mm per tal de que no oposés tanta resistència a la flexió. Per corbar el taules ens hem ajudat de cinxes de suport. Un cop ben presentada la coberta i revistat el seu ajust amb els laterals procedim a marcar els punts on clavem els claus que la subjectaran.

coberta 1

coberta 2

coberta 3

coberta 4



La setmana vinent continuarem "més" coberta.