Per Sant Jordi, poesia!

I com diria el gran mestre, després d´haver resucitat:

Visca la poesia, l´art i la ciència.
Visca l´alegria, la intel.ligència.
El cant i la música, el coneixement.
Visca la força pensament.

(Sisa)

Els aprenents no s´adormen i surten com a bolets aquí n´hi ha una petita prova. Alguns s´atreveixen sense padrins.

Has vist que bé que he parlat?
Quin discurs tant ben travat
Quins principis clars i ferms
dignes d´un home de seny

Un-dos-tres, Un-dos-tres cha-cha-chà
taló-punta, taló-punta, i tornar a començar

El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus,
i, el segon, els millors professors europeus m´ensanyaran a fer el nus.

Es nit freda per ser abril
no s´està enlloc com a casa.

(Manel)

D´altres ben apadrinats, superant als seus padrins; salant i naltros xalant.

Me dispersa, me fascina
me fa por, m´il.lumina
m´allibera del meu ego...Lego!

Ses falgueres, ses escales,
ses juguetes, ses baranes,
Burman Flash, el cel d´agost,
a sa parra hi veig un moix.

Jo diria cines si tengués abril,
jo diria amor si tengués es ossos,
jo diria cossos, jo diria moixos,
Nomes una cosa important:
t´estim com un loco i m´aguant.

Canyeta que mira cubata,
cubata que mira cubito,
cubito que mira gelera,
gelera que mira beefeater,
beefeater que mira persona

Corte, bombón mallorquin,
que voleu: polo de llimona o polo de menta

Ai las! sa vida és un principi,
un nus i un desenllaç.

(JM OLiver)

Inicis indecisos amb llibreta petiteta. N´hi haurà més?

Ai las! sa vida és un principi,

un nus i un desenllaç.

Somnis daurats,
elixir de poetes,
fons de corall,
llums de colors.

Somnis daurats,
vetllades eternes,
rodolins i sonets,
instants oblidats

Runes (IV): Can Quel

la tanca es l´unic que avui identifica Can Quel

El mas de Can Quel o més ben dit, el que encara en resta,es troba situat molt aprop de les runes de Can Reixac. S´hi arriba des de Lurdes pel camí que ens porta fins al coll del Pi de Buac. Just abans d´arribar al coll, trobarem les restes del que havia estat un mas (els fonaments i poca cosa més). Avui per avui l´únic indici de la masia de Can Quel es una tanca metàl.lica força rovellada que es va col.locar fa uns quants anys i que semblava en aquell temps que els propietaris havien decidit preservar la runa. Ha passat el temps i la parcel.la ha estat ocupada per bardisses que fan del tot impossible identificar la casa.

La importància d´aquest mas rau en que allí hi va viure un personatge singular que Salvador Espriu va incorporar en el seu univers sinerenc. A finals del segle XIX en aquest caserot hi vivia la Maria, coneguda vulgarment per la Quela (en referència a l´indret ), una noia alta, morena, amb la cara vermellosa a causa del vi, amb un aire despenjat, esquerp i molt rondinaire. Un personatge molt conegut a l´Arenys d´aquells temps. La Maria es va casar amb un altre personatge, en Ramon, un drapaire que comprava pells de conill i que era molt conegut sobretot a Arenys de munt. Al poc temps s´el va anomenar en Quel (en Quel.la com l´utilitza Espriu) o en Quelo. La parella va acabar sent un símbol de marginalitat pels seus convilatans que els consideraven a la manera d´una mena d´"homes del sac" . Espriu agafa el personatge d´en Quel.la i el converteix en una al·legoria de la mort.

Les bardisses ocupen tot l´espai

En el vell carret d´en Quel.la
desitjava de pujar
pel camí del cementiri
que domina tot el mar

(S. Espriu, Ronda de mort a Sinera)

Francesc Pujols (per acabar)

La figura de Francesc Pujols, el savi de Martorell, el teòric de surrealisme, l´habitant de la Torre de les hores, aquell que era capaç de "matar un bròquil" a l´ateneu i qui va proclamar als quatre vents que: "arribarà un dia que els catalans, només pel fet de se-ho, ho tindran tot pagat quan viatgin pel món" ha estat reivindicada pel col·lectiu més galàctic que la catalana terra. Portet, Sisa, Riba, Mas, Caselles, Arnella, Comelade, entre d´altres han inclòs en els seus darrers treballs peces en homenatge a aquest homenot.
De totes, sens dubte em quedo amb el Rap de Riba, quina és la millor manera d´homenatjar a un "xarlatà" com Pujols que amb un Rap i a més utilitzant els textos de la seva hiparxiològica obra.
Darrera d´ells l´Associació Francesc Pujols i la Fundació Francesc Pujols s´encarreguen de difondre l´extensa obra d´aquest filòsof català del segle XX.