Com cada any, i ja en van una bona colla, el dimarts de carnaval es cuina al mig de la riera l´escudella de recapte. Aquest caldo de carnaval esdevé per a molts la poció màgica que dona força per tot l´any contra els romans, i es que la invasió cadascú la viu a la seva manera i els romans prenen avui formes molt diverses. El brevatge de carnaval es converteix també en el punt de partida anual dels actes al carrer.
El carnaval a Arenys ha passat per moltes pujades i baixades (ara ja devem haver tocat fons) però l´escudella, any rera any, s´ha cuit durant tot el dia sota els fogons de carbó amb la gran perola/olla i la seva impressionant xemeneia.
Abans el "restaurant" de la placeta era obert altres dies de carnaval, per l´arribada, les botifarres i pel comiat, la sardinada. Aquest any de crisis aquests actes no s´han realitzat però l´escudella s´hi ha mantingut fidel a la seva cita. Segurament la imatge més típica del carnaval arenyenc es la del "caldo dels pobres".
Com cada any els vilatans s´apropen a la placeta per portar els ingredients bàsics del brou: els ossos, la carn, les pilotes, la verdura, la pasta,.... i el cau amb el xef/druïda Imanol al seu davant, s´encarreguen de fer-ho bullir tot plegat i de posar-hi els ingredients secrets que el fan un caldo màgic. El xup-xup comença a mig matí i acaba just abans de servir la poció.
A les vuit puntuals a la cua per a recollir la ració de caldo en una acte que recorda talment als habitants de poble gal abans de rebre als romans.
A continuació, a entaular-se amb els amics a l´improvisat menjador en que es converteix la placeta (això sí, no hi ha senglar!!!). El vi d´en Floris acompanya l´àpat i aquest any la banda de bards de l´escola de música ha alleugerit la digestió amb les seves notes que a diferència del bard gal, si que estan afinades.
Bon profit i fins el brou que bé.
