divendres, 23 de gener del 2009

Pere Quart: Tirallonga de monosíl·labs



Pere Quart, pot-ser el més oblidat dels cinc grans


Déu

I tu, què vols?


Jo

Doncs jo sols vull
- ei, si pot ser -:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
- o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
- tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
- i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang ;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de Sant
i un xic de drac.

Un xic de risc
i un poc de rés
- i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
i un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

I un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic de llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

dilluns, 19 de gener del 2009

De Tamariu a Begur: temps de mimbes

El mes de gener, en especial en periòdes anticiclònics (aquest any n´hi ha hagut ben pocs fins ara) és una de les millors èpoques per a la navegació en kayak.

A més en aquest temps, quan l´anticicló de les Açores s´instal.la damunt nostre, es produeix el fenòmen de les "mimbes". Al ser molt alta la pressió atmosfèrica, el nivell de l´aigua baixa, fins hi tot un metre sobre el seu nivell normal.

Certament, la navegació per la costa de Tamariu es una de les sortides més espectaculars que es poden fer en Kayak de mar per casa nostra, i a més si ho fem coincidir amb època de "mimbes" encara millor.

Sortim de la platja de Tamariu en direcció nord resseguint penya-segats granítics d´un color rosat amb vetes fosques i navegant a pet d´ona acompanyats de la pujada i baixada del nivell d´aigua fins arribar a Aiguaxelida, un indret realment bonic malgrat estar urbanitzat. Al costat de la font del mateix nom s´hi troba una placa commemorativa que recorda l´estada de Josep Pla en aquest paratge. En l´escrit es fa ressò de l´aminstat que va fer amb un personatge anomenat "l´Hermós" habitant de la platja d´Aiguaxelida.


font d´aiguaxelida

Epitafi a l’Hermós: Entre 1917 i ...visqué en aquestes solituds allunyat dels homes i de les dones, Sebastià Puig, conegut per l’Hermós, analfabet, home feliç i hospitalari, pescador, mariner, caçador, gran cuiner. Tu que passes has de saber que si no ha tornat és perquè no ha pogut, o perquè l’han enredat com un xino. (Josep Pla)

En aquesta platja hi ha un petit pas que permet introduir-nos amb el kayak en el primer dels laberints rocosos que hi ha a la zona. A continuació arribarem a cala Marquesa un indret idíl·lic per gaudir de la tranquil·litat sobretot a l´hivern, quan no hi han barques.

Les marqueses

Continuant en la mateixa direcció travessem " Les marqueses" el granític laberint rocós que ens permet gaudir plenament de l´espectacle de la vida i arribem fins a la "Cova del Bisbe" totalment navegable i aperitiu del que ens espera en els propers metres. La següent cova és la de la "Taca Ocre", que rep el seu nom per la taca de sofre que hi ha a la paret d´entrada.

cova de la taca ocre

Després arribem a la "Cova d´en Gispert" que amb una petita entrada (que no supera als tres metres) és navegable més de 200 metres i amb una cambra final d´uns 20 metres.

cova d´en Gispert

Després de l´excitació que representa la cova d´en Gispert podem descansat a la Cala d´Es Tramadiu molt més tranquil·la que la Marquesa.

El trajecte discorre arran de roca amb alguna altra cova fins arribar al proper cap on ja podrem observa el parador d´Aiguablava. Continuem la navegació fins arribar a la platja d´Aiguablava. A partir d´aquest punt continuem cap al bonic port de Fornells

Si tenim ganes podem continuar travessant la badia fins arribar al Cap de Begur. En aquest punt els tons rosats del granit són subtituïts per tonlitats més grisses. L´espectacle desde el cap de Begur es impressionant i podem observar Sa Tuna i al fons la platja de Pals i les Medes.

dimarts, 13 de gener del 2009

astronauta rimador

Avui m´ha vingut de gust això de l´astronauta rimador de l´Oliver. Ja ho saps espero que t´agradi i sinó, com diu la cançó, " això ma sua soberanament sa polla" ; )

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,

pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? Déu de s'univers
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrera fins a nou qui marca sa marca
qui dóna el sus i partint com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, pitreres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i què és un droga fina, 9876543210 ignició!
Controla! Que un LED vermell s'encén.
Controla! Que un LED vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de sa lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena ma deixat fet una puta braga i ma costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
LEDs vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador fil·ligrana i no falla o gairebé no falla
ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten. Iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecta més o menys.
I es xòfer d'es vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i el menjador se peta i es cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems són allà
i ningú les tirarà o què? Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà una multa i xaparà es negoci... Que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla.
I què anava a dir:
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.

divendres, 9 de gener del 2009

Cant Egregorià

per a tots els que no volem créixer


Qui té ànsia de la infància
que es despulli-amb elegància
però sense aires d´arrogància-
de les capes restrictives
de nefasta petulància
amb què el saber l´ha anat vestint
i que les llevi
-primer l´una, després l´altra-
fins a restar conill (es a dir nu
petit i xic com un no res
inospitat en l´abundància)

qui té apetit de ser petit
que giri un dit, que descargoli
el cargolet que el fa erudit
i, alçant la tapa de l´olleta
on bull l´embull -nus d´espaguetis-
de les trames i els ordits
que deixi anar la bafarada
d´aus d´antull, afanys i llunes
que barbullen com mosquits
deixant-se vèncer pel delit
d´alliberar vols inhibits

qui té ànsia de la infància
que -vestit d´angelical bel·ligerància
i esgrimint l´indicador
de la freqüència i la impedància-
com bus busqui en el submón
car es aquí, sota el vernís
de la més fàtua jactància
on rau el temps de la fanció
(d´on tot s´exfància
s´extravia en laberints d´erudició
fins que, per fí, de nou s´infància).
(P.Riba)

dijous, 8 de gener del 2009

De regal, neu!!!!!



Malgrat que van molt atrafegats i que no arriben a l´hora arreu, els reis de l´Orient ens han portat amb un dia de retard el regal de la neu arran de mediterrània. El majestuós Montnegre, la serra del Corredor, l´àvia Muntala i els demés turons que encerclen Sinera han despertat aquest dimecres enfarinats talment com un pessebre.
Afortunadament el dia 7 encara tenia vacances i vaig aprofitar el dia per agafar la vella VTT i cap al Montnegre que hi falta gent!!!!!
La temperatura era agradable i la neu s´anava fonent de pressa a més no hi havia gens de gel i es podia ciclar fàcilment.
Un cop arribat a Sant Iscle, prenc el camí cap a Can Vives de la Cortada, un dels meus indrets màgics, la catifa de neu feia molt agradable la pujada i de tant en tant aprofitava per prendre fotografies i immortalitzar el moment. Alguna rodera de cotxe pel camí em delatava que no era el primer en trepitjar la neu.



A can Vives l´espectacle era magnífic. Ara calia prendre el corriol i anar fins a Cal Paraire. La neu verge del camí certificava fidelment que era el primer en passar i de debò que va valer la pena bici-lliscar pel petit corriol que mena a Cal Paraire. Allí em va sorprendre una intensa boira que tenia simptomes d´escampar amb el tímids raigs del Sol.
A partir d´aquest punt tocava el retorn a Sinera pel Coll Senís, Collsacreu i la font de l´Aulet. Ja era migdia i el trajecte el vaig realitzar sota l´aiguat provocat per la neu en fondre's. Calia estar a l´aguait doncs pans de neu queien continuament dels arbres.
Un cop a casa, encare excitat per la experiència vaig descarregar les fotos i les vaig compartir amb els meus.
Ha estat un bon final de vacances i una bona manera d´aprofitar fins a l´últim segon d´aquests dies de descans
Que gaudiu de l´espectacle