dilluns, 14 de juliol del 2008

Piscifactoria SOS


Quan arribo a la meva patria, Sinera hi una serie d´elements en el paisatge que em fan adonar en que estic arribant a casa: la torre dels encantats, el tres turons amb l´àvia muntala entre d´altres en són els més anomenats.



De tots els elements del paisatge arenyenc n´hi ha un de molt recent i molt particular. Em refereixo a la plataforma de la piscifactoria. Aquesta enginy surador forma part del meu paisatge i he pogut comprovar en pròpia pell el seu abandó fins gairebé a la seva desaparició. A dia d´avui "la piscifactoria" està tocada de mort i si no s´hi posa remei pot arribar a desaparèixer per sempre. No us creieu que estic enviant un SOS fer reflotar l´empresa de cultius marins que l´explota, us diré a més: s´em en refot si cultimar (o com es digui ara) pugui tancar les portes, l´únic que m´interessa es el seu esquelet metàl.lic que, temps era temps, albergava gàbies per a dorades i que hores d´ara es una gran musclera.


Navegar fins a la piscifactoria amb el meu kayak o bé amb el llagut de rem és una de les coses que més m´agraden i a més si un cop allí puc "fer" un bon grapat de musclos, millor que millor.
Abans que el nostre particular "Titànic" desapareixi hauríem de fer-hi quelcom o bé quan ja s´hagi enfonsat deixar-hi un mort (mai més ben dit) per assenyalar l´indret i col.locar-hi un gall amb una placa on es pugui llegir; " en aquest indret hi havia la piscifactoria d´Arenys, un negoci ruïnós, només sostingut pels fons d´europa i que va ser uan fita per kayakistes, remers i musclaires i pescadors de la zona".


divendres, 4 de juliol del 2008

Kayak, per fí!!!

Despres un maig i juny amb mal temps per fí encetem el juliol amb temps d´estiu. No creieu que que no m´agraden les temperatures que ens ha fet aquesta primavera (més primatardor) el que passa es que amb aquest temps l´estat de la mar no era el més adeqüat per fer sortides en kayak. Després d´una llevantada, una altra, i quan no entrava el garbí. Ara sembla que amb l´entrada del senyos istiu les coses tornen a la normalitat (si normalitat és l´onada de calor que suportem). Ha estat una llastima ja que els messos d´abril, maig i juny són excel.lents per les sortides en kayak, especialment en situacions anticiclòniques.
Amb això que vam carregar els kayaks i cap a Tossa que hi falta gent. Les sortides desde Tossa ja són un classic per mí però us asseguro que malgrat que la repeteixi moltes vegades al llarg de la temporada no hi ha dues vegades que sigui igual. Ara el que espero és que puguem sortir moltes més vegades aquesta temporada

Per anar fent boca us deixo unes fotos aquí