dimecres, 30 d’abril del 2008

Banyoles (Ergoquè + Llarga distàcia)



El passat 20 d´abril es va celebrar a Banyoles el campionat de catalunya d´ergò..què és això? i llarga distàcia. Ha estat la primera prova de la temporada organitzada per la FCR .

Pel que fa a la màquina de fitnesssss, altrament dita ergòmetre, queda clar que si es vol competir en una prova d´aquest tipus s´ha d´entrenar. I jo em pregunto: Què carai pinta una prova d´ergòmetre i a més en banc mòbil en el calendari de competicions de banc fix????.




Pel que fa a la regata a l´aigua (dolça de l´estany) malgrat tenir embarcacions salades i mediterrànies, molt bé. Els equips vam afrontar la prova i van recuperar posicions malgrat els mals resultats de l´ergò..quecollonsesaixò.. imecagoenelputobanco.

La prova també ens va servir per comfirmar allò que ja sabiem.




les fotos de banyoles

SALVEM EL MARESME!!!

(o el poc que encara en queda)


Arenys de mar: sentiment dels pagesos al
pas del traçat de l´autopista de peatge (anys 80)

No al nou traçat de la N-II!!!!
Autopista Lliure de peatges = variant de la N-II.


dimecres, 23 d’abril del 2008

RUNES (I) Can Vives de la Cortada

Can Vives (1991)


Un dels indrets més populars del vessant arenyenc del Montnegre és el mas abandonat de Can Vives de la Cortada. Per arribar-hi s´ha de prendre la GR5 que surt de Sant Iscle en direcció a la casa de colònies de Can Bosc, després d´una suau passejada el camí passa just per davant del les ruïnes de la casa

Can Vives (1947) Fotografia feta per P. Montserrat


El pas dels anys ha anat enderrocant la casa i l’espessa vegetació ha ocupat poc a poc tot l´espai que ha pogut. Les bardisses, els lledoners, els pins i els plàtans han anat camuflant cada cop més la masia i l´ha fet quasi desaparèixer en el bosc.



Can Vives (anys 70) Treta de "Les masies del maresme"

El que havia estat l´era es un dels pocs espais que no ha estat ocupats completament per les plantes, des de allí es pot observar l´estat ruïnós de l´edificació, amb prou feines hi ha un parell de parets es mantenen dretes, en una d´elles encara s´intueix el que havia estat la galeria porxada de la casa.

Can Vives (ara)

Malgrat tot, un primer cop d´ull a les restes ens fa adonar fàcilment que Can Vives de la Cortada havia estat finca molt important. Les feixes, avui mig recuperades que hi ha al voltant de la casa ens avala aquesta hipòtesi. A Can Vives es cultivaven els cereals, les oliveres i la vinya. Era precisament aquest darrer cultiu el que gaudia d´una reputació important. El vi de Can Vives tenia renom a tota la contrada.

L’abandonament de la finca es comença a fer evident en la dècada dels 40 tal i com s’observa en la fotografia de Pere Montserrat. Als anys 70 la casa ja era deshabitada i això va propiciar la seva ràpida decadència. El sostre no va trigar en enfonsar-se i poc a poc no va quedar cap paret sencera. A partir d´aquest moment Can Vives va passar a ser una runa.

La toponímia de la zona també ens ajuden a adonar-nos que estem davant d´un lloc important. Així el cim del Montnegre que hi ha just al darrera de la casa s´anomena el “Turó d´en Vives” i el vessant del mateix turó, “la Roureda d´en Vives” malgrat que avui els roures són estranys i han deixat pas a les alzines.

dijous, 17 d’abril del 2008

Regata 1H Palamós


Comença la pretemporada 2008. La lliga cada cop es fa més curta i cada vegada més apareixen competicions no puntuables que ens permeten coneixer com estan els equips, com estem nosaltres i que a més ens bé molt de gust de participar-hi. Els mesos d´abril, maig són (si el temps ho permet) idonis per a aquest tipus de proves que s´allunyen una mica de les que fa la federació.


Els amics de Palamós han organitzat una regata s´una hora de competició sobre un triangle de 1500 m i amb sortida tipus "Le mans".
Els d´Arenys de seguida en hi vam apuntar amb dos equips i ens ho vam passar d´allò més bé. Vam "matxambrar els dos equips masculins i els dos femenins en un de sol en cada categoria, cosa que permet fer una mica de "club" (i es que a noslatres ens fa molta falta)
Les sortides van ser bastant "patètiques", es nota que som un equip que surt sempre de port i que no ens hem de mullar per pujar al llagut. Primer les noies i després els nois vam fer una sortida molt dolenta i en la primera volta ja haviem perdut molt de temps. Vam tenir problemes per pujar a la barca, per posar els timó i fins hi tot algun rem estava mal col.locat i van trigar més d´una volta en solucionar el problema. Els canvis van funcionar d´allò més bé i poc a poc els equips vam anar recuperant posicions i vam realitzar adelantaments espectaluars.
En algún moment de la regata va apareixer la típica "xarlotada aerenyenca" quan l´equip masculí anava a fer el primer canvi i un dels vogadors que havia de pujar al llagut no hi era. La situació en aquell moment era més típica d´una pel.licula dels gremans Marx que no pas d´un equip de rem. Ho penso i cada cop n´estic més convençut, si algun dia s´escriguís la crònica del nostre club moltes de les situacions serien més còmiques que moltes de les situacions que relata Ferran Torrent en les seves noveles.
Gràcies amics de Palamós per convidar-nos. Jo per la meva part ja m´estic rumiant de cara a la temporada que bé una història de llaguts en aquest estil.


Les fotos de Palamós

divendres, 11 d’abril del 2008

fonts, sequera i reflexions



Estem en temps de sequera, sequera en tots els aspectes, inclosa la sequera mental dels nostres representants polítics. Aquells que en el seu dia es van omplir la boca arran del transvessament de l´Ebre i de "lo riu es vida", els qui anunciaven allò d´una "nova cultura de l´aigua" es veu (de beure) que no s´ho creien ni ells mateixos. Ni ells ni els seus predecessors han estat capaços d´articular res respecte a que l´aigua és un bé escàs i molt limitat a la catalunya mediterrània.
L´únic que se´m ocorre ara mateix es recomanar-los ( i ho sento molt) "la sequia", d´Albert Pla i que s´eixuguin el cul que segur que van cagats per la manca de planificació!!!!!!
En aquests temps de manca d´aigua em bé de gust recordar el patrimoni hídric que tenim en forma de fonts per l´entorn de Sinera. En els darrers vint anys he anat passejant al voltant d´aquestes déus i he pogut comprovar en pròpia pell que l´aigua ha anat desapareixent de fonts que des de temps immemorial brollaven pràcticament tot l´any. S´està perdent aquest patrimoni? Us recomano la lectura del treball "Les fonts naturals d´arenys de munt" el llibre està esgotat però de segur que a la biblioteca el trobareu. Cal reivindicar les fonts, cal recordar-les i localitzar-les i per sobre de tot cal que plogui i tornin a brollar. Els bosquerols i pastors que en gaudiren han estat substituïts pels excursionistes i mountainbaiquerus que han de poden continuar disfrutant d´aquesta riquesa patrimonial.
Hi ha moltes fonts catalogades per aquesta zona, aquest es nomes un petit recull (sota el meu particular prisma) de les que m´han robat el cor.



A la riera de Sobirans: la font de l´aigua roja i la font de la milans.
A la Casa Nova de Pibernat: la font del perdigot i la font de la figuerassa.
Cap el pla de les bruixes: la font de l´aulet i la font de la bruguera.
A la serra d´en Sala: la font de la mare de déu del bon tornar.
A l´obaga del montnegre: la font de la brinxa, font del cirerer.
A la serra de bruguera: la font del malpas.

totes les fonts aquí