divendres, 26 d’octubre del 2007

Arriba el fred

No és que hagui arribat cap massa d´aire polar, però les temperatures ja no són les idonies per a les sortides en kaiak. Aquest estiu ha estat marcat per la tramontana al Cap de Creus cada cap de setmana que el voliem fer, però el kaiakista té paciència i sap que en qualsevol moment es donaran les condicions òptimes per fer-lo encara que sigui un hivern cru. No descarto però sortir algún cap de setmana d´hivern amb l´aquilia des de Blanes o des d´on faci falta.
Les sortides que hem fet aquest any han estat molt potents i m´han permès millorar la tècnica,coneixer nous amics i tenir-li molt respecte al mar.

Aviat arribaran les primeres neus al pirineu ( si el canvi climàtic ho permet ) i els cubrebanyeres i la pala serà subtituït pels "esquisos" les botes i els pals. Ja en començo a tenir ganes, i a més aquest any els adoslescents de la casa estan més animats en pujar cap a la neu.

El rem, acabada la temporada, que ha estat dura, ara toquen unes merescudes mini vacances, a preparar l´assemblea i a planificar l´any vinent i per descomptat el sopar de final de temporada.

El món continua rodant, menus mal. L´ave provoca el caos a la capital i els polítics cada cop ho tenen pitjor. Es fa una puta obra pels superexecutius i els "noucentseuristes" tenen que matinar cada dia més (ens tenen agafats pels collons). A més el
rajoy té un cosí físic que li ha dit que això del canvi climàtic "són collonades" per aquesta gent només existeix el "canvi de divises" i el "pilotàs immobiliari" mentre que nosaltres "no tindrem casa en la puta vida".
Com diria el Fortuny: "són uns fills de puta acabats".

endavant les atxes

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Campionat d´Espanya de llagut

Fou el 29 i 30 de setembre a Alacant, el Club de Rem va participar amb l´equip veterà masculí i ha estat la primera vegada que el rem d´Arenys entra en les semifinals de la competició.
La sisena posició es pot considerar un èxit amb un regust amarg ja que per molt poc no es va poder entrar a la final A i competir pels quatre primers llocs.
Ha estat una experiència positiva per a l´equip, que cada vegada està millor. L´anys que bé ja veuran!!!
La part negativa, com sempre la prepotència dels jutges i la seva intransigència, que posen en perill un esport on els clubs fan veritables sacrificis per a poder participar en les competicions. També en aquest apartat remarcar el trencament de dos rems de l´equip de Santa Cristina. Ho sentim companys.